 |
| GÉRÔME, Jean-Léon Slave Market in Rome c. 1884 |
Fragment a treballar: "-- No sé res sobre la terra dels cèmpsics, ni crec que ningú pugui localitzar-la mai. Però penso que, tard o d'hora, se't farà petita. --Baiasca somrigué, però no digué res--. Estàs ben decidida a marxar."
Ara et toca tu fer d'exquirient. Investiga sobre la terra dels cèmpsics:
1. Quina és la "nacionalitat" de Baiasca (dit amb altres paraules, a quina antiga civilització correspondria l'origen cèmpsic) ?
2. Quines proves has fet servir per demostrar la "nacionalitat" misteriosa de l'esclava de blau?
3. Explica en 10 línies, aproximàdament, la civilització enigmàtica de la que prové la Baiasca.
Font: L'esclava de blau, de Joaquim Borrell.
Data límit: 10 de desembre.
Maria Dolores Moya
ResponderEliminar1) Cempsica. D'origen celta-germànic, entre els rius Elba, Rin i Danubi. Arriben a Hispània.
2) Perquè es un poblat petit i la meva terra sempre ha estat en lluita amb les tribus veines. Una cohort romana va atacar el meu poblat. Els romans van voler imposar el llatí pero no ho van aconseguir.
3) Les relacions polítiques van resultar molt tenses amb periodes de pau i de lluita amb les tribus rivals. La majoria dels cempsis (celtas) no tenien un espèrit sedentari, ja que preferien romandre en constant moviment. Les tribus belicoses oposen una forta resistència a les conquistes romanes, que es va mantenir durant segles. Julio Cesar arriba a Espanya al 69aC. Els cempsis van adquirir una gran importància en la mineria, dominaven el ferro, pel cual van tenir una excel·lent capacitat per a elaborar armes: espasees, punyals.. Van arribar a fabricar autèntiques meravelles de joies i metalls preciosos. Eren caçadors, agrícoles, es dedicaven a la pesca. La seva religió era naturalista.
Maria Dolores Moya
Susana Fernández Agüero GES 2 VESPRE
ResponderEliminar1. La nacionalitat de Baiasca arriba de la civilització dels preibers però també coincideix amb l'arribada dels víkings, i crec que l'origen cèmpsic ve de la fusió d'aquestes dues civilitzacions.
2. He investigat per internet i en alguns llibres, algunes civilitzacions de les que es parla en el llibre, arribant a diverses conclusions i investigant més sobre les mateixes.
3. Crec que Basica prové de la tribu Càntabra de "Els Vellicos", en el territori estava la ciutat de Vellica. Si el document anomenat Itinerari d'Barros és fiable, poden atribuir una llarga sèrie d'assentaments castrenys importants, que els convertirien en una de les majors tribus de l'antiga Cantàbria.
També sabem que "Els Vellicos" van ser una de les tribus càntabres existents a l'inici de les Guerres Càntabres. Ptolomeo destaca entre ells la ciutat de Vellica, modernament identificada amb el oppida de Muntanya Cildá basant-se en l'Itinerari de Fang, encara que és una hipòtesi discutida. Si l'Itinerari és fiable, els Vellicos haurien ocupat el castro de Monte Bernorio i la zona d'Aguilar de Campoo, Muntanya Cildá i el seu territori, avui Olleros de Pisuerga, Amaya (ciutat) i possiblement altres zones adjacents, com el castro de Monestir, el castro de Ordejón i el castro d'Humana, entre d'altres. Els jaciments descrits es troben entre els més importants de l'antiga Cantàbria trobats fins al moment, el que a falta de més restes arqueològiques situa els Vellicos com una de les tribus més importants entre els càntabres.
Carmen Martinez García GES 2 VESPRE.
ResponderEliminar1. L´origen de l´esclava era celtibera.
2. Investiga d´on prové l´origen cempsico (cempsi), on em va conduir als celtibers, ve descobrí que invadir part de la península ibèrica , concretament, regions del nord- est d´Espanya i del nord de Portugal.
3. El poble de Baiasca es trobava al cap Espichel (terme cempsico).
Es un cap a la costa Atlàntica portuguesa, a l´oest de la ciutat de Sesibre.
El cap és el punt més meridional de la desembocadura del riu Tajo.
Els seus poblats eren establerts en llocs elevats i visibles, reforçats amb muralles, fossats i torres defensives.
Les seves cases eren construïdes de forma rectangular, fabricades amb pedra, fang i palla. El sòl el pavimentaven amb argila.
La seva economia es basava en l´agricultura (blat i ordi), la ramaderia (ovelles i cabres), per la carrega i transport de persones utilitzaven (bous, muls o cavalls).
L´explotació de mines de plata, plom, coure i ferro destinat per la fabricació d´instruments com: armes, estris agrícoles i artesanals.
L´organització social s´agrupaven per parentiu o per sang.
La regió celtibèrica era politeista i adoraven a diversos déus.
- Lug (déu del sol).
- Matres i Epona (deesses de la fertilitat i la protectora dels morts)
- Cernunnos (representat amb astes de cérvol al cap simbolitza immortalitat i feracitat)
El seu ritual funerari es basava en incinerar el seu cos junt els seus objectes personals, el depositaven en unes atuells de ceràmica i eren enterrats.
Inmaculada Pérez Villanueva GES 2 VESPRE
ResponderEliminar1. Crec que la nacionalitat de Baiasca pot ser que arribi de la civilització dels preibers però també que coincideixi amb l'arribada dels víkings, així que crec que l'origen cèmpsic ve de la fusió o unió d'aquestes dues civilitzacions.
2. He investigat per Internet en diverses pàgines com ara wikipedia i fins i tot blocs d'història, així com en alguns llibres d'història, fins i tot de mitologia (les suposicions et porten per diversos camins igual que el vent a les fulles), algunes civilitzacions de les que es parla en el llibre de l'esclava de blau i arribant a diverses conclusions i investigant més sobre les mateixes, ja que en veritat és un misteri.
Inmaculada Pérez Villanueva GES 2 V. CONTINUACIÓ
ResponderEliminar3.Crec que Basica prové de la tribu lacetana de "Els Ilergetes" (Província de l'actual Lleida).
Els lacetans eren la tribu ibera que habitava a la Catalunya Central des de, aproximadament, al segle VIII a. C. fins a finals del segle I a. C. Tenien per veïns als bergistans al nord (Berga); els ausetans a l'est (Osona); els ilergetes a l'oest (Lleida) i als laietans i cossetans al sud (Barcelona i Tarragona).
El Bages era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a Ponent, part de l'Anoia, del Solsonès i, potser, la Segarra. Juntament amb els lleidatans i els ausetans van destacar, per oposar-se al domini romà i, com a conseqüència, van ser sotmesos pel cònsol Cató (195 a. C).
Altres ciutats lacetanas importants són: Iesso (Guisona) i Sigarra (Prats del Rei).
Els ilergetes eren un dels pobles que ocupaven part de la península ibèrica abans de l'arribada dels romans. Format a partir del substrat ètnic indígena, van incorporar múltiples influències provinents de l'Edat del Bronze i d'algunes de les tribus indoeuropeas que van immigrar a la península en el primer mil·lenni adC (ja en l'Edat del Ferro).
Estaven situats en part del que seria conegut posteriorment com la Tarraconense, des del Baix Urgell fins al riu Ebre, ocupant el que en l'actualitat són les províncies d'Osca i de Lleida, ocupant les riques conques del riu Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Cinca i l'Alcanadre, encara que és impropi tractar d'establir fronteres definides en aquella època. Es troben senyals de la seva presència durant llargs períodes en l'actual província de Saragossa i el nord de Castelló, on pressionaven als edetans.
La seva societat política estava fonamentada en l'existència d'un Rei (régulos en les cròniques romanes, "reis petits"), molt jerarquitzada amb oligarques que mantenien l'estructura social i un fort component militar. Se sosté la tesi que era una societat molt avançada a l'arribada dels romans i que eren bons comerciants. Algunes ciutats grans semblaven disposar d'una certa autonomia amb òrgans de govern a manera de cúries a partir del segle I a. C.
La seva capital era Atanagrum, la ubicació exacta es desconeix. Una altra ciutat important era Ilerda, també anomenada Iltirta o Iltirda, (l'actual Lleida), i que en determinats moments va ser també capital, arribant a considerar-se en alguns períodes com la ciutat més gran a la península al nord de Sagunt.
La seva economia estava basada en la ramaderia i el cultiu de gra. S'han trobat molins manuals giratoris. Va ser molt important el desenvolupament de la metal·lúrgia, l'orfebreria i la indústria tèxtil. La ceràmica tenia components fenicis i grecs, amb motius ornamentals geomètrics. Usaven la moneda, de bronze (asos) i de plata (dracmes), almenys des del segle III a. C., el que va afavorir el comerç i la captació d'impostos.
La seva figura més notable va ser el rei Indíbil (h. 258 a. C. - 205 a. C.) que primer com a aliat de Cartago, va sostenir diversos enfrontaments amb els romans, durant la Segona Guerra Púnica. La ubicació estratègica del territori dels ilergetes va afavorir les seves aliances amb Roma o Cartago (gairebé sempre amb aquesta última), tot i que s'afirma en l'actualitat de manera unànime que l'autèntic interès dels ilergetes i els seus cabdills era afavorir els seus propis interessos, defensar la seva poble i estendre més enllà de les seves fronteres conquistant als pobles veïns al marge de les dues grans potències de la Mediterrània occidental del moment.
El jaciment arqueològic d'un assentament ilerget que més informació ha ofert sobre la història d'aquest poble, a més de les obres dels autors antics romans, és el de La Pedrera de Vallfogona.
Susana Fernández Agüero GES 2 VESPRE CONTINUACIÓ
ResponderEliminar3. Investigant una mica més he arribat a la conclusió o més aviat a la teoria que possiblement alguna petita tribu, aliena als "Vellicos", és a dir, una família d'entre ells, viatgés i s'assentés prop d'alguna tribu dels "Lacetans "que eren la tribu ibera que habitava a la Catalunya Central des de, aproximadament, al segle VIII a. C. fins a finals del segle I a. C. Tenien per veïns als bergistans al nord (Berga); els ausetans a l'est (Osona); els ilergetes a l'oest (Lleida) i als laietans i cossetans al sud (Barcelona i Tarragona).
El Bages era el nucli més important dels lacetans, amb extensions cap a Ponent, part de l'Anoia, del Solsonès i, potser, la Segarra. Juntament amb els lleidatans i els ausetans van destacar, per oposar-se al domini romà i, com a conseqüència, van ser sotmesos pel cònsol Cató (195 a. C.).
Altres ciutats lacetanas importants són: Iesso (Guisona) i Sigarra (Prats del Rei).
1. Van ser una variant dels Cynetes (conis) amb influences Celtes i Ligúria.
ResponderEliminar2. He buscat per internet tota l'informació, la més exacta és trobava en una pàgina portuguesa i en textos llatins traduïts a l'espanyol.
3. Va ser una tribu que habitava al sur oest de la península ibèrica cap al 800 o 600 a.C .a la regió Cinética, vivien en una zona coneguda com a Camp conic.
Els grecs li van donar nom propi a aquests invasor, als Cempsics ,atribuint lis tot el sur oest de espanya, sobre tot el nord de Serra Morena.
Són d'una rama proceltica, variant del Cynetes (conis) amb influences Celtas i Liguria.
He trobat que la rael del nom de Cempsics prove de Cemp- relacionada al el termini grec Kampé y amb el celta camb que significa Curva o en el verb espanyol “Combar” llavors la emitologia potser que fossin arquers, és un endonim que es donaven a si mateixos o un exonim utilitzat pels gregcs.
Van ser un poblat localitzat a la vall del riu Anas o Guadiana.
Mar Caravantes López. GES 2 VESPRE.
ResponderEliminar1- Civilització Céltica
2- Buscan a internet he trobat un escrit (Ora Marítima) i desde aquesta informació buscan més
en mapes de Geografia Tartesia, els Cempsi els vaig trobar ubicats a Portugal entre els Conios i els Tartessos agafan part d´Extremadura, desde la Villa de Setubal fins el riu Guadiana, l'actual Cap Espichel.
Arribant a la conclussió que podien ser “ Protoceltas*”
3- Els celtes van ser anomenats Keltoi pels grecs.
La seva economía era rudimentària,sense monedes i escassos intercambis autosuficients. Eren ganaders, nòmades i agricultors. Desconeixien l'escritura i poques manifestacions artístiques, la seva llengua podría ser un sutrat de la vasca, donat que es troben paraules que no son indoeurepees
Guerrers de caracter: eren tan impetuosos en el combat que els impedia ser previsors i planificar bé la guerra, preferíen la mort a la pèrdua de la llibertat, l'orgull els portaba inclús a matar als seus fills i la seva dòna si perillaven la seves vides.
Eran sencills i leials,tenien afició al vi i eren arrogants. Es deixaben el cabell llarg i és rasuraven la barba deixant-se bigoti. En principi la seva vestimenta era de pell, més tard van començar a utilitzar una túnica* blanca de llana amb unes calces. Els hi agradaba molt adornar-se amb joies d'or, plata i bronçe.
Els seus enterraments es feien incirentant els morts, ficant-los en urnes; encara que també pot ser que hagin pertanegut als principis de la cultura Hallstatt.
Els contractaven com a mecenes*
Vivien en castres* agrupats en clans familiars formant tribus. Les cases eren rodones i vivien en zones altes per prtegir-se.
*Protoceltas: Creadors de la cultura dels Camps d'Urnas.
*Túnica: Capa amb caputxa
*Mecenes: Tindre baix la seva potecció a un artista,científic...per a beneficiar-se amb ell d'algun mode.
*Castres: Poblat fortificat.
Persie Alvez
ResponderEliminar1- Era la Civilització Céltica
2. buscant a internet en diferents pàgines en els fòrums d'història fins i tot i enviat un missatge a la pàgina del llibre.
3.L'Imperi Cèltic
Situada a les ribes del llac Neuchatel, el llogaret de La Tène està situada a uns pocs centenars de metres d'un antic modest campament cèltic que, segons sembla, va servir d'estació de peatge. Allà s'han descobert una sèrie de joies, armes i aparells especialment ben conservats. El llogaret ha servit per donar nom al segon període de la cultura cèltica. Cap a l'any -600, els Celtas de la regió de la Tène es van posar en marxa cap al Sud i cap a l'Oest. Van empènyer als il·liris fins al baix Danubi, van travessar Tracia i Macedònia i, a través dels Dardanels, van entrar a Anatòlia ia l'Àsia Menor. Van fundar la ciutat de Sigidunum (l'actual Belgrad) poc abans d'assaltar el temple de Delfos amb 150.000 homes. Un altre ramal salvava els Alps envaint Itàlia septentrional. L'any -381 acampen davant de la muralla capitolina, a Roma. En aquest moment, el seu imperi s'estén per territoris immensos. Però, a causa de la seva desorganització, la seva existència serà breu.
"L'onada expansionista va ser descrita pels pobles de la Mediterrània -comenta Harman. Posidoni, Estrabó i altres geògrafs i historiadors són conscients que per recórrer la meitat d'Europa, per saltar dels Alps a les muntanyes Tauros, els Celtas no han necessitat més que una desena d'anys ".
Per tots els llocs es descobreixen les petjades dels "Gaels" (els Celtes): al País de Gal·les, a la Gàl·lia, a la Galícia espanyola, la Galizia russa i la Galatia turca, però també (alteració de gal- a Wal -: Walles, "País de Gal·les") a Valònia ("Wallonia") i en Valaquia, etc.
A l'Oest els Celtas xoquen amb els ibers i els ligures, fonent-se amb els primers i sotmetent als segons. Poc és el que sabem d'aquests pobles. El seu origen és molt discutit i no està demostrat. Els ibers han estat identificats entre els protoindoeuropeos o entre els descendents autòctons europeu-occidentals que, durant l'edat de pedra, van ocupar les costes des de Gran Bretanya fins al nord d'Àfrica. Alguns investigadors britànics han volgut identificar l'antic nom d'Irlanda, "Hibernia", amb una "Hiber Land" ("Terra dels Ibers"). Els més recents estudis emparenten als ibers amb un poble indoeuropeu que hauria emigrat a Espanya des del Caucas, on hi ha una altra regió anomenada Iberia. Sigui com sigui, tot el centre de l'Espanya antiga era nomenada Celtiberia. Avui també sembla evident que els celtíberos no van resultar d'una unió sanguínia entre Celtes i ibers, sinó que la paraula volia significar "als Celtes d'Iberia".
La identitat dels ligures, camperols dolicocèfals de baixa estatura, és encara més incerta. Semblen ser els habitants originaris (cromagnoides) del sud de França i el nord d'Espanya. Estrabó i Posidoni assenyalen un dels seus pocs trets coneguts: eren monoteistes. El seu rastre ha quedat marcat pels centenars de toponímics que inclouen el nom del seu déu (Lug), des de Lió (Lugdunum), fins a Lugo, a Galícia.
Ana moreno rodriguez
ResponderEliminar1 el origen de ia antigua civilitzaciò cempsica de la què provè Biasca està en Portugal en el cap Espinchel en el oest a la ciutat de Sesimbre.
2 l`trobat en la pàgine d´internet la navalla filosófica
la ciutatat d´on va nèixer la Baiasca es una ciutat molt bonica en el lloc es troba el cap d´Espinchel també hi ha un faro i un antic convent El ccap és el punt més meridional de la desembocadura del río TAJO .eN AQUEST LLOC ACUDEN MOLTS TURISTES PER LES VISTES TAN ATRACTIVES QUE TENEN DESDE ELS ACANTILATS CAP L´OCEÁNO aTLANTIC ´té un clima i un paisatge árid és un poble l´estil americà amb bonics acantilats i paisatge marí.
Va tenir la funció inicial de defensa del territori fins que en temps més tranquils militarment es va construir en un lloc un santuari de dicat a la Nostre Senyora del cap L´esglesia està plegada a un conjunt de dependencias monarcals que van fer servir per donar guarida els peregrins que arrivaban allí,construida en 1701 és un edifici l´estíl barroc cuyo proyec es atribuit l´arquitec Joao Antunes.
L´origen cempsic prové dels proceltas