La novel·la gràfica Watchmen (1986) és considerada, des de tota la premsa especialitzada, com el millor còmic de superherois. A Watchmen trobem passatges del pensament de Nietzsche i imatges tòpiques del mecanicisme modern barrejats amb les vinyetes dibuixades per un artesà de la línia, Dave Gibbons, sota la mirada d'un guionista-demiürg excepcional, Alan Moore. A Watchmen els camins de la filosofia, la ciència, la literatura i l'estil propi del còmic es fusionen sense interferències: el resultat és una autòpsia de la societat occidental, una denúncia dels vigilants i una crida d'atenció sobre els missatgers messiànics.
El Dr. Manhattan és un dels personatges més fàcils de reconèixer gràcies a la pigmentació blava que recobreix tot el seu cos. El Dr. Manhattan té l'avantatge de la perspectiva, de ser un espectador imparcial que observa des del planeta vermell a una humanitat perduda en la seva antropofàgia delirant. Des del balcó marcià, el Dr. Manhattan ens deixa petites joies de reflexió com la del títol d'aquesta entrada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario