ELS INVISIBLES (1)

REFLEXIÓ:

La dona que es veu a la fotografia té un estatus social baix perquè es passa els dies demanant diners o alguna cosa per menjar pels diversos carrers de Terrassa. En aquest cas, la trobem asseguda sobre una manta per evitar el contacte amb el sòl fred. La gent, en canvi, passa per davant seu sense, ni tan sols, mirar-la. En certa manera és comprensible, ja que aquesta dona no és la única que demana diners pels carrers de la ciutat. Tot i això, es veuen algunes monedes dins del seu got. En aquesta situació ens podem fer mil preguntes diferents. Per què aquesta dona està demanant caritat pel carrer? Com a arribat al punt de demanar diners als vianants? Té una família a mantenir? Quin ha sigut el seu passat? Quin pot ser el seu futur? Cap persona hauria de passar per aquesta situació per culpa d’un Estat que només es preocupa pel consumisme i provoca que tothom pensi en comprar i comprar sense tenir cap necessitat, simplement perquè estem rodejats de contaminació publicitària. L’Estat amb les reformes laborals i amb les retallades ha portat a moltes persones a la pobresa. No és moral que un Estat faci el que està fent actualment perquè això vol dir que només l’interessa aplicar una economia crematística, és a dir, aprofitar-se dels ciutadans per aconseguir diners. Els responsables d’aquesta situació estan definits en un dels principis d’Aristòtil: l'acumulació de diners per diners és una activitat contra natura que deshumanitza a aquells que es dediquen a aquest fet. Per tant, és just que els ciutadans pobres ens haguem d’ajudar entre nosaltres aplicant la moralitat? Abans de la crisis econòmica que estem travessant, no hi havia una diferència tant dràstica en les diverses classes socials. En canvi, avui en dia podem veure com aquesta diferència tant gran ha augmentat fins al punt de crear la classificació entre pobres i rics. Aquesta situació es va patir ja fa bastants anys, com quan només podien estudiar les persones que tenien un poder adquisitiu alt. Ara, és frustrant veure com la història es torna a repetir.

L’Estat hauria de regir-se pel principi de la màxima felicitat per al màxim nombre de gent. Perquè l’Estat canviï ha de posar en pràctica la moralitat perquè, com deia Aristòtil, l’experiència és prudència i és el terme mig entre un extrem i un altre. Potser l’Estat ha seguit el pensament de Kant que les persones podem escollir tant els mitjans com els fins. Així, l’Estat ha escollit conscientment i voluntàriament el fet de fer les reformes que només beneficien als poderosos. D’aquesta manera són responsables de la nostra situació actual. La solidaritat de la ciutadania fa pensar en la raó i la voluntat, la voluntat d’ajudar i de treballar i de tenir unes intencions. ¿Els polítics que formen el sector polític del país han adquirit les propietats de ser egoistes? O és per què l’home és dolent per naturalesa? ‘L’home és un llop per a l’home’ com va dir Plauto i com va popularitzar Thomas Hobbes. Es pot aplicar en aquest país? Potser en la ciutadania no. Però si algunes persones veuen pel carrer a una persona com la dona de la fotografia i passen d’ella, podem parlar de persones immorals? Sempre podem pensar que les persones entenen la situació però no tenen diners com per poder col·laborar a l’alimentació d’algú. En canvi, d’altres persones tenen tanta riquesa que a vegades no saben què fer amb ella. És immoral tenir tant i no donar? O és un sacrifici i esforços durant anys amb recompensa?

Com a conclusió, si el Govern tingués una moralitat i una responsabilitat, es podrien ajudar a moltíssimes persones en aquesta situació. Ningú es mereix viure d’aquesta forma sobretot pensant que hi ha persones amb tanta riquesa que no saben què fer amb ella. Màxima felicitat per al màxim de gent? La situació actual té uns responsables, els polítics. Amb les seves accions han imposat el nostre destí. Lliure arbitri? Un futur on potser ens haurem de veure en aquesta situació? Pagar les conseqüències d’una irresponsabilitat? Mill deia que l’economia política liberal defensa la distribució més justa de la riquesa derivada de la cooperació social. Si s’apliqués aquesta regla, el país no tindria massa pobresa. Per una altra part, hi ha les persones que posseeixen més riquesa i que no col·laboren amb la gent que, en aquests moments, ho està passant més malament. On queda l’empatia de la gent rica davant la societat actual? Ells ja han assumit el fi de la felicitat? Tot i això, si la gent que econòmicament no pot ajudar a la gent menys afortunada i per la part del govern tampoc arriba cap solució, com podrem arribar al benestar comú? Una qüestió que cada dia afrontem amb duresa.


AUTORS DE LA FOTOGRAFIA :

Yaiza Cuenca, Sandra Mercadé, Gemma Mondéjar i Andrea Paz

1r Batxillerat C

INS de Terrassa

Lloc: C// Rambla d’Egara,386 (08221) : Terrassa


Autors del text:

Yaiza Cuenca, Sandra Mercadé, Gemma Mondéjar i Andrea Paz

1r Batxillerat C

INS de Terrassa