LA TARONJA MECÀNICA: REFLEXIÓ.

La naranja mecánica/Clockwork Orange és una novel·la de ficció futurista, de Anthony Burges, publicada l'any 1962,i passada al cinema per Stanley Kubrick l'any 1971.


El títol en anglès "Clockwork Orange", traduït al castellà "naranja mecánica" i en català "Taronja mecànica". En castellà, dir "Naranja mecánica" no té sentit, però en Anglaterra existeix la frase feta de ser "més estrany que una taronja mecànica". Anthony Burgues va jugar amb això, referint-se al fet que les taronges mecániques no existeixen: Una taronja, no té engranatges mecànics, de la mateixa forma es plasma al llibre aquesta idea, de com la societat pretén mecanitzar al jove Alexander de Large, "Alex" el protagonista. D'allà sorgeix la crítica que vol donar com a missatge, de què no s'ha mecanitzar un ser viu ni tractar-ho com a tal. Anthony Burges va dir en una ocasió, respecte al títol: «aquest títol seria ideal per a una història de l'aplicació dels "principis pavlovianos" o mecànics a un organisme que, com a una fruita, conta amb color i dolçor.». També, Burges va viatjar a Malàisia, on en l'idioma natal d'aquesta, "Orange" significa "Home", i aquí està el joc de paraules: "L'home mecànic".


El nombre de capítols del llibre tampoc és a l'atzar, ja que Burges no creia en l'atzar a l'hora d'escriure: Té 21 capítols. 21 és el número pel qual internacionalment ets considerat major d'edat en tot el món. La trama de l'obra és l'evolució del jove Àlex, de com arriba a la maduresa a partir del lliure albiri.


El missatge de "la naranja mecánica" és complex, i requereix llegir i veure la pel·lícula a consciència. Alex és un jove que la seva vida gira entorn de robar, apallissar, violar… La justícia intenta obligar al subjecte a fer el bé, i per allò li apliquen la lobotomia, en què el jove és obligat a "fer el bé" contra la seva voluntat, però ell segueix sent el mateix. Després, aconsegueix deslliurar-se de la lobotomia i torna a la seva vida d'abans. En la versió original, al capítol 21, Alex, sense pressió policial ni jurídica, acaba avorrint la violència, i decideix canviar, formar una família i ser un "Home de bé". Aquest final, ens dóna el missatge principal on posa en dubte el sistema judicial que no reforma ni corregeix a les persones, sinó que castiga, però el problema social segueix allà. En aquest sentit, l'obra posa en dubte la repressió estatal i opta pel llibre albiri, caracteritzat a la joventut amb la transgressió, la violència i la brutalitat, però que és passatger.
A més a més, també plasma com les elits polítiques s'aprofiten de les persones: Alex, és malvat, però alhora molt innocent, i és utilitzat per uns i altres referents polítics pels seus propòsits, lluny d'estar realment interessats pel benestar del noi ni per resoldre el problema social, es basen a guanyar poder.


A grosso modo aquests són trets filosòfics que s'amaguen darrere l'obra.

Autora del text: María José Quero, 1rBatxillerat C. IES Terrassa.