L'espelma de la memòria

En aquesta fotografia es veu una espelma. Una espelma que mostra el pas del temps, un temps que es va consumint com les nostres vides. Al principi de les nostres vides tothom som joves, plens de vitalitat, amb ganes d’aprendre coses dia a dia i amb moltes energies. Però amb el pas del temps anem creixent, poc a poc construïm les nostres vides i planejant el futur, un futur amb  complicacions i reptes. Nosaltres hem d’aprendre a tirar cap endavant i a enfrontar  i superar tot tipus de problemes .Hi ha un cert moment en les nostres vides que el cos es va fent dèbil degut a totes aquestes experiències viscudes al llarg del temps, en aquest moment és quan te’n  adones que la major part de la vida ja se t’ha escapat de les mans.

En el cas de l’espelma quan és nova és molt bonica però a mesura que es va consumint es va apagant la flama fins que finalment s’apaga del tot. La  diferència més important entre aquestes dues coses és que si cau una gota de l’espelma i embruta la taula tu pots rascar i treure-la, en canvi, quan a una persona a la que estimes se li apaga la vida per molt que rasquis sempre tindràs el seu record al cor.

Autora del text:

Mireia Sanahuja Nuño.1 Batxillerat A. IES Terrassa.