MEMÒRIES

 

Hi ha moments de la vida que queden enregistrats sempre en la memòria. Tan dóna si són bons o dolents. Si ens han marcat prou l’existència, queden allà per sempre. Això no significa que cada dia ho recordis, simplement t’acompanyen. Són una part teva. A més a més, són personals, individuals, intransferibles, ... Molts poden dir: si dos persones han viscut una mateixa experiència, tindran el mateix record. Doncs, des del meu punt de vista, no és així. Potser tindran la base del mateix record, però cada persona descarà el que més va impressionar-li, el que més va marcar-li aquell moment. D’aquí podem treure el fet que quan estem recordant una etapa amb una altra persona, cada una aporta uns moments de la mateixa etapa diferents. És a dir, cadascú es recorda d’una part i a partir d’aquí, formen el record unitari.

Si en la vida tot fos perfecte, tothom recordaria tot el seu trajecte per aquest món. Tanmateix, no és així. Realment, és molt trist veure com una persona s’oblida de les seves vivències més importants: el seu casament, els seus fills, les seves metes, els seus guanys, etc... Sents com la vida de la persona es va consumint, i amb ella, la seva alegria. Amb el pas dels dies, veus com aquesta persona va perden la seva fragància de viure. Llavors, penses: per què em passen coses bones o dolentes? Per què tinc records si, potser, demà no recordi res? Per tant, només ens queda pensar en viure el moment, ja que, no ho tornaràs a viure i, amb molta mala sort, tampoc ho podràs recordar.

En resum, la vida és un camí de roses. Et dóna les oportunitats suficients per ser feliç. Però mai ho oblidis: cada rosa té un munt d’espines. 

 Autora del text:

Rosa Mª .1er Batx A. IES Terrassa.