ANNEX AMPLIACIÓ UNITAT 2 MÒDUL OP. GES II

   L'ESPANYA DEL SEGLE XX: UNITAT 2

 1. Carlisme: El carlisme va ser un moviment polític ultraconservador al segle XIX a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya. L'abolició dels furs (estatuts territorials que documenten els privilegis i usatges amb què regir la comunitat) a Navarra seria una de les causes de les guerres carlines al segle XIX.

Ideològicament, el carlisme és tradicional, anti-"liberal". . El seu suport social provenia tradicionalment de les àrees rurals, donat que molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econòmics liberals al camp. El suport del baix clergat al primer moviment carlí també fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, atès que l'Església llavors no admetia la llibertat de culte, així com tampoc la laicitat de l'Estat.

2. La Revolució Russa: La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.

3. Sindicats lliures: Sindicats Lliures o Unió de Sindicats Lliures fou una organització creada per militants carlins. Els elements dels Sindicats Lliures foren el braç executor dels atemptats contra la CNT i de l'assassinat de líders cenetistes com Salvador Seguí, així com del de l'advocat Francesc Layret. Van tenir un suport escàs dins del món obrer, però van rebre suport de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

 4. Model democràtic anglès:  

·      Locke (1632-1704), pare del liberalisme: drets naturals de l’home, vida,llibertat i propietat. El respecte als drets és el límit del poder. Divisió del poder.

·      La Revolució anglesa (1642-1689): els antecedents comencen a la fi del reinat de Carles I d’Anglaterra, passant per la República, fins el Protectorat de Cromwell i finalitza amb la Revolució Gloriosa.

·      Monarquia parlamentària: parlament dividit en partit tory (conservadors, grans terratinents, aristocràtics) i el partit whig (liberal,burgés i en contra monarquia absoluta)

5. Solucions Militars al segle XIX:

Quan el 4 de novembre de 1848 va ser promulgada la Segona República Francesa, en Charles Louis Napoléon Bonaparte fou escollit President de la República francesa el 10 de desembre del 1848 amb el 75 % dels sufragis. Durant el 1849 s'enfrontà sovint a la política conservadora de l'Assemblea, i reclamà més poders. Però el 2 de desembre de 1851 enderroca violentament la Segona República, assumeix poders dictatorials el març 1852 per un període de 10 anys, i el desembre del 1852 es proclama Emperador del Segon Imperi francès i passa a dir-se Napoleó III.

6. La Setmana Tràgica: 

·      El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, a on el dia 9 del mateix mes havia començat la Guerra de Melilla. La majoria són catalans i pares de família.

·      El sentiment d'injustícia s'incrementava pel fet que els fills de les famílies riques podien comprar l'exempció d'incorporar-se a files si pagaven 6.000 rals (1.500 pessetes), una quantitat fora de l'abast dels obrers de l'època que cobraven només entre 5 pessetes i 10 rals al dia.

·      Durant els esdeveniments va brotar l'anticlericalisme latent a la societat catalana: s'acusava al clergat d'estar sempre a favor dels rics i els poderosos. S'incendiaren molts edificis religiosos: convents, esglésies i escoles. Fins i tot es van profanar sepultures arribant a ballar al carrer amb els cadàvers a tall de sorna.

·      La vaga del dilluns 26 de juliol la indignació popular es va focalitzar contra els tramvies (que pertanyien a l'empresa del Marquès de Foronda) i contra l'escola marista (que fou cremada). La reacció del ministre de Governació fou declarar l'estat de guerra i la suspensió de les garanties constitucionals a tota la província de Barcelona.

·      La repressió: Certs sectors socials, àvids de revenja, van apuntar cap a l'escola laica com a incitadora de l'odi al sistema polític i religiós. Seguint l'acusació formulada en una carta que li dirigiren els prelats de Barcelona, va ser detingut Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna, a qui acusaren de ser l'instigador de la revolta.

7. L’Escola Moderna:  L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia. Els seus principis establien que:

·      L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.

·      Instrucció integral: la formació de la intel·ligència més el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, en definitiva,  la preparació d'un ésser moral i físic ben equilibrat

·      L'educació moral es fonamenta en la solidaritat natural, i no en la caritat cristiana.

8. El Congo belga: Des de 1885 fins a 1908, aquest territori fou propietat privada del rei Leopold II de Bèlgica. Durant aquest període la població aborigen va ser explotada a les mines de diamants i a les plantacions de cautxú, en unes condicions pràcticament esclavistes que incloïen pràctiques com les amputacions de la mà. Durant aquest període van morir entre 5 i 15 milions de congolesos.A més, els belgues no permetien l'accés a la població originària a l'ensenyament superior, com a part d'una política per mantenir la dependència a la metròpoli. Aquesta situació va ser font d’inspiració per a la novel·la El cor de les tenebres de Joseph Conrad. La novel·la està ambientada a l'Àfrica, i està inspirada en els sis mesos que l'escriptor va passar al Congo colonitzat pel rei Leopold II de Bèlgica. És, potser, l'obra més coneguda de Joseph Conrad.