Proposta d'activitats:
---Fes un comentari:
1) Explica de manera raonada i clara els aventatges que tenia per a la burgesia
moderada proposar el sufragi censatari.
2) Expressa la teva opinió sobre si és millor el sufragi censatari
o el sufragi universal.
https://docs.google.com/presentation/d/1q6rKsCOuH6yNwDIC1AwLYd7Cco07pfoKeeJhgvuXQZI/edit?usp=sharing
Està molt bé
ResponderEliminarRespuesta nº 1: soy Juan Carlos Gómez.
ResponderEliminarLa burguesía, que nació antes de la revolución, ya había acumulado gran poder económico y ahora buscaba el poder político. Una crisis económica se inició en Francia después de unas malas cosechas y un mal manejo de la economía por parte de las autoridades.
Los burgueses eran comerciantes y fabricantes de artículos que necesitaban libertad de movimiento, expresión, cambiar de trabajo, entre otras, con el fin de expandir sus mercados. El régimen feudal, que era el modelo francés, impedía todo esto. Para poder moverse de un feudo a otro había que pagar impuestos, lo mismo sucedía cuando navegaba por un río, si atravesaba 5 feudos debías pagar 5 impuestos que dependía de la decisión del terrateniente.
No había libertad de expresión porque también era una decisión del rey que también manejaba la justicia. Burguesía, designa a la clase media acomodada. La sociedad francesa estaba formada por varios niveles que hoy conocemos como el Antiguo Régimen.
El rey podía nombrar funcionarios, manejaba la economía y la justicia a su antojo. Los funcionarios públicos eran todos nobles y se consideraba de mal gusto que un noble trabajara.
La iglesia tenía una gran influencia y a la vez era el soporte para justificar la voluntad del rey. Era el mayor terrateniente de Francia y tenía grandes riquezas. El Tercer Estado representaba alrededor del 95% de la población, mientras que los demás poderes juntos sólo alcanzaban el 5%.
Con la caída del feudalismo, y las monarquías absolutas ya eran una clase solida pugnando por la libertad del comercio y el poder.
Respuesta nº 2: soy Juan Carlos Gómez.
ResponderEliminarEl sufragio censatario basado en la dotación del derecho. Sólo a la parte de la población que contara con ciertas características precisas (económicas, sociales o educacionales)
Restricciones económicas: debido a que la falta de riqueza despojaba del derecho a voto.
Restricciones nivel de instrucción: para negar el derecho a voto a la población, tenia que saber leer y escribir.
Restricciones sociales: Otras restricciones que se podían encontrar en el sistema censatario se referían a la filiación e incluso el estado civil (solteros).
El sufragio universal, que no establece condiciones salvo mayoría de edad y la ciudadanía. Una persona un voto, da igual su raza, su sexo, su religión.
Respuesta Nº 1 : Angeles Gallego Ges II
ResponderEliminarLa caiguda dels jacobins va suposar l'inici d'una nova etapa en la qual s'anul·la tota la legislació elaborada per aquests. En aquesta nova fase la burgesia més conservadora i moderada es fa amb el control polític, de manera que finalment es convertirà en el grup beneficiari de la Revolució Francesa.
En 1795 s'aprova una nova Constitució (la tercera des que s'ha iniciat la Revolució), que presenta les següents característiques:
La caiguda dels jacobins va suposar l'inici d'una nova etapa en la qual s'anul·la tota la legislació elaborada per aquests. En aquesta nova fase la burgesia més conservadora i moderada es fa amb el control polític, de manera que finalment es convertirà en el grup beneficiari de la Revolució Francesa.
En 1795 s'aprova una nova Constitució (la tercera des que s'ha iniciat la Revolució), que presenta les següents característiques:
Es restableix el sufragi censatari, de manera que només els més rics podran votar. El control de l'Estat passarà a mans de la burgesia més benestant.
El poder legislatiu residiria en dues assemblees, el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians. Recorda que aquestes assemblees eren elegides per sufragi censatari, de manera que només representaven la burgesia. Les lleis que elaboraran aquestes càmeres beneficiarien a la burgesia.
El poder executiu, és a dir, el govern, estaria en mans d'un grup de cinc persones, el Directori, elegit pel Consell dels Cinc-cents.
El Directori va prohibir el club dels jacobins i va reprimir durament les revoltes populars que protagonitzaven els sans-culottes. La guillotina, per tant, seguia funcionant. Una de les revoltes més importants va ser la Conspiració dels iguals, dirigida per Babeuf, que pretenia l'establiment d'una societat igualitària.
El major èxit d'aquesta etapa va ser la política exterior. La guerra contra les coalicions formades pels països absolutistes, era cada vegada més favorable als exèrcits francesos. Les fronteres de França s'estenien cap al Rin i Savoia. Això va donar lloc a una popularitat, cada vegada més gran, d'alguns militars, als quals es considerava herois de la Revolució.
Respuesta Nº2: Angeles Gallego Ges II
ResponderEliminarEl sufragi universal consisteix en el dret a vot de tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. Habitualment es refereix, de forma més concreta, a l'extensió del vot a la població adulta femenina, tot i que s'ha donat el cas en alguns països que podien votar homes i dones de raça blanca i el sufragi universal va suposar estendre aquest dret a altres races.
Que chulo es este blog
ResponderEliminarRespuesta nª1: Conchi Relaño Ges 2
ResponderEliminarLuis XVI va accedir en un primer moment a les peticions dels revolucionaris,però dies després va envia tropes per assetja Paris.La reacció del poble va ser contundent es va dirigir cap a la presó de la Batista, simbol del poder reial i la va pendre.
Reformes de l´assemblea Francesa
Declaració dels Drets de l´home i del ciutadà, basats en la igualtat i la llibertat.
-Creació de la constitucionalidad (poder absolut del rei és substituit per la soberania nacional).
-Dret vot per als homes majors de 25 anys que paguin impostus.
-Separació de poders ( executiu,legislatiu, judicial).
-Sufragi censatari només els més rics poden votar.
-Poder legislatiu residia en dues assemblees, el consell dels Cinc-cents i el concell dels ancians.aquestes assemblees eren elegides per sufragi censatari.
-Poder judicial, el govern no estaria en mans d´un grup de cinc persones.
Respuesta nª2: Conchi Relaño Ges II
Es millor el sufragi universal que consisteix en el dret al vot de tota persona adulta d´un Estat majors de 18 anys, independentment de la seva raça,sexe,creença o condició social.
No obstant això el sufragi censatari no és bo no dóna dret al vot de la dona només votaven els homes que complissin una sèrie de requisits a nivell institucional de renda o de classe social.
Laura Joyera.
ResponderEliminarLa burgesia, gran poder econòmic i ara va buscar el poder polític. Una crisi econòmica va començar a França després de males collites i la mala gestió de l'economia per les autoritats. Hi va haver cap llibertat d'expressió perquè era una decisió del rei que també gestiona la justícia. L'església va tenir una gran influència i al mateix temps va ser el suport per justificar la voluntat del rei. Va ser el més gran terratinent de França i havia gran riquesa. El tercer polígon van representar al voltant del 95% de la població, mentre que les altres potències junts només arribat al 5%.Con la caída del feudalismo, y las monarquías absolutas ya eran una clase solida pugnando por la libertad del comercio y el poder.
Laura Joyera.
Riquesa de sufragi basat en la disposició de la llei. Només una part de la població que té certes característiques específiques (econòmics, socials o educative)
Sufragi universal, que no s'estableix les condicions d'edat i nacionalitat. Una persona un vot, dóna igual seva raça, seu sexe, la seva religió.
nº 1: sóc Ana Mº Huertas Romero.
ResponderEliminarUna crisi econòmica va començar a França després de males collites i la mala gestió de l'economia per les autoritats. Burgesia, nomena la mitjana de classe acollit. L'empresa francesa va ser formada per diversos nivells que avui coneixem com l'antic règim. El rei podia nomenar els funcionaris, va impulsar l'economia i la justícia al seu antull. L'església va tenir una gran influència i al mateix temps va ser el suport per justificar la voluntat del rei.Con la caída del feudalismo, y las monarquías absolutas ya eran una clase solida pugnando por la libertad del comercio y el poder.
nº 2: sóc Ana Mº Huertas Romero.
ResponderEliminarRiquesa de sufragi basat en la disposició de la llei. Restriccions econòmiques: degut al fet que falta de riquesa desposseït del dret a vot. Restriccions de nivell d'instrucció: negar el dret a votar a la població, tenia que lectura i escriptura. Socials restriccions: les restriccions que s'ha trobat en el sistema especialitzat referit a la filiació i fins i tot coment (individual).El sufragi universal, que no s'estableix les condicions d'edat i nacionalitat. Una persona un vot, dóna igual seva raça, seu sexe, la seva religió. Aquest és el millor en la meva opinió.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarla burguesía, subversión de la sociedad burguesa, mientras que antes de Febrero había significado: subversión de la forma de gobierno.
ResponderEliminarEl combate de Junio había sido dirigido por la fracción republicana de la burguesía. Con la victoria, necesariamente tenía que caer en sus manos el poder. El estado de sitio puso a sus pies, sin resistencia, al París agarrotado. Y en las provincias imperaba un estado de sitio moral, la arrogancia del triunfo, amenazadora y brutal, de los burgueses y el fanatismo de la propiedad desencadenado entre los campesinos. ¡Desde abajo no había, por tanto, nada que temer!
No se había tocado a su propiedad nominal mientras se trataba de empujarlos a ellos al campo de batalla en nombre de la propiedad. Ahora, cuando ya el gran pleito con el proletariado estaba ventilado, podía ventilarse también el pequeño pleito con el tendero. En París, la masa de los efectos protestados pasaba de 21 millones de francos y en provincias de 11 millones. Los dueños de más de 7.000 negocios de París no habían pagado sus alquileres desde febrero.
N.2 sufragio universal .Por último, en condiciones normales o hegemónicas del conjunto de la burguesía sobre la clase asalariada ―como es el caso en la actualidad― la clase propietaria de los medios de producción y de cambio, impera de un modo directo por medio del sufragio universal:
ResponderEliminar<> (F. Engels: “El origen de la familia, la propiedad privada y el Estado” Lo entre paréntesis es nuestro)
Hoy día, especialmente en los países capitalistas desarrollados, esta falsa conciencia de las mayorías asalariadas respecto del sistema capitalista, se explica, en general, por la apología que hacen de él los aparatos ideológicos del Estado burgués y los “mass media” públicos y privados, que nunca como ahora han podido sacar mayor provecho político de calificarlo como “el único posible”, después de la relativamente reciente debacle del sistema social pequeñoburgués del stalinismo, al que la propia burocracia soviética hizo pasar por “comunista”.
Dentro de la clase de los asalariados en general, hay en particular un sector de ellos, cuya falta de madurez ideológica y política se ve reforzada por sus relativamente privilegiadas condiciones de vida y de trabajo, lo cual, por un lado, les sensualiza con el poder constituido, induciéndoles a consagrar, complacientes, todo lo bueno que la burguesía pregona de su sistema de vida en general, huyendo como de la peste hasta de las evidencias más flagrantes que niegan semejantes supercherías; pero, por otro lado, en medio de la crisis y la inaudita profundidad de los ataques del capital a su propia condición de clase, esta “aristocracia obrera” no deja de presentir muy cerca suyo el peligro de perder en cualquier momento la estabilidad de sus privilegios, y con esa incertidumbre por todo bagaje ideológico, asoma la protesta de clase en la intimidad de su espíritu; pero mientras esa incertidumbre tarda en cumplir su presagio, triunfa en el espíritu de este sector su adhesión incondicional al sistema.
N:2 sufragio censatario. Se restablece el sufragio censatario, por lo que sólo los más ricos podrán votar. El control del Estado pasará a manos de la burguesía más acomodada.
ResponderEliminarEl poder legislativo residiría en dos asambleas, el Consejo de los Quinientos y el Consejo de los Ancianos. Recuerda que estas asambleas eran elegidas por sufragio censitario, por lo que sólo representaban a la burguesía. Las leyes que elaborarán estas cámaras beneficiarían a la burguesía.
El poder ejecutivo, es decir, el gobierno, estaría en manos de un grupo de cinco personas, el Directorio, elegido por el Consejo de los Quinientos.
respuesta nº1: Mònica Belmonte.
ResponderEliminarLa Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.
En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:
1) La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.
2) La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina). Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.
3) El Directori (1795-1799). Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.
Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.
respuesta nº2; Mònica Belmonte
ResponderEliminarÉs millor el sufragi universal perquè pot votar tots els homes i dones amb l'única norma és que tenir els 18 anys i tenir la ciutadania, no discriminen cap per ser un sexe o d'un altre o tenir un estatus o no social per això John Stuart Mill al sXIX es va preocupar per l'educació dels treballadors perquè sabessin escriure i llegir per poder votar i no només els que tenien diners.
En canvi amb el sufragi censatari només donava dret a vot a part de la població que comptés amb certes característiques com ara l'econòmic , l'educació, tindré un estatus ... i clar que fossin homes i de la nació,a les dones els estava totalment prohibit votar
Paqui1224. 19/5/2015
ResponderEliminar1° comentari :
La costitució de 1791, basada en el principi de la soberania nacional, segons la qual la soberania ja no pertanyia al rei , si nó a tota la Nació, aquets nou sistema estabblí la divisió de poders:
Poder lesgislatiu:
Poder executiu:
Poder judicial: en mans dels jutges.
De tota manera els representants no eren elegits per sufragi universal (cada persona un vot), si nó centenari (només hi podien votar aquells que pagaven impostos, uns cens; d'ací el nom).
L'a execució en 1793 del rei i la seva familia, va provocar que la monarquia europea s'aliessin contra el nou Estat francès, inisiant una sèrie de guerres contra França.
La política repressiva aplicada per la Convenció va ser tan dura que passà a ser coneguda com a terror revolucionari.
Un dels personatge principals d'aqueta politica va ser Roberpierre, que la va portar a un extrem tan dur que ell mateix va acabar essent-ne victima, ja que va morir guillotinanat el juliol de 1794.
Aquesta etapa de terror va seguir una altra anomenada termidoriana,caracteritzada per un sentit mès moderat perquè entr altres coses, representava elsinteressos de la burgesia finnanciera i de negocis. Es va redactar una nova Constutició l'any 1794 que concebia la nació com una república precidida per cinc menpmbres que rebien el nom de Directori.
Respuesta n°2: Paqui Jimenez
Molt d'acord amb elsufragi Universal, ja que dóna dret a votar a tota persona, sense mirar laseva raça, sexso sempre que tingui mes de 18 anys.
No, al sufragi censatari, perqué privan del dret a votar per una causes justa a tota persones que no puguin pagar, donant privilegis a tots aquells que tenen poder econòmic,
1- La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
ResponderEliminarA finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el qual finalitza el període revolucionari.
2- mi opini-on es millor un sufragi universal perquè se "valora" mes la opinió de mes persones no nomes de la burgesia si no també del poble aunque en aquella època la dona no tenia ni veu ni bot
RAISA MATAMOROS ALVAREZ GES2
1)La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució. La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
ResponderEliminarA finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
2) Yo opino que es mejor el universal pero aun asi hacen con los botos lo que quieren
JONATHAN PERIAÑES AVILA
Eglis Brito
ResponderEliminarLa Revolució Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.
En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.
1. Segons dèiem a la introducció a l’època de les revolucions, la revolució burgesa és una revolució dirigida per l’alta burgesia que suposa la fi de l’antic règim sociopolític.Al llarg d’un segle (1780-1870, l’Època de les revolucions), les revolucions burgeses van tenir lloc en general propiciades pel desenvolupament econòmic i l’ascensió social de la burgesia capitalista a gran part d’Europa, d’Amèrica i a Àsia (Japó):
ResponderEliminarGuerra d’Independència dels EEUU (1776)
Revolució Francesa (1789)
Independència de les colònies espanyoles a Amèrica (primera meitat XIX)
Revolucions de 1830 triomfants a Europa occidental
Revolucions de 1848 que, en un lent procés, culminaran en la unificació d’Alemanya (1871) i Itàlia (1871).
En aquests llocs, suposaran la fi de la monarquia absoluta i de la societat estamental i la creació d’Estats Constitucionals nacionals i d’una societat de classes, com a conseqüència de la presa del poder polític de la burgesia que dirigeix aquesta revolució liberal i nacionalista i que a partir de llavors dirigeix l'Estat en funció dels seus interessos.
Això significarà l’establiment de sistemes constitucionals liberals amb:
Sobirania nacional
Separació de poders
El rei o president de la República presideix el govern de ministres elegits segons la majoria parlamentària que exerceix el poder executiu.
Els membres del Parlament, els diputats, elegits per sufragi censatari, tenen el poder legislatiu.
El poder judicial està en mans del Tribunals amb magistrats independents.
Constitució que garanteix les llibertats individuals (entre elles, les de religió, pensament, premsa, inviolabilitat de domicili i correspondència, judici immediat, propietat privada absoluta...), la igualtat jurídica i el liberalisme econòmic (llibertat d’empresa)
2. el sufragio universal se puede votar todo y el otro solo votaba solo los hombres
tonny fuentes Ges 2
Eglis Brito
ResponderEliminarSUFRAGIO UNIVERSAL: SISTEMA ELECTORAL EN EL QUE TODOS LOS CIUDADANOS MAYORES DE EDAD PUEDEN VOTAR, SIN NINGÚN TIPO DE SELSCCIÓN O DISCRIMINACIÓN.
SUFRAGIO CENSITARIO: SISTEMA ELECTORAL EN EL SÓLO PARTICIPAN LOS CIUDADANOS QUE REÚNEN DETERMINADAS CONDICIONES: RIQUEZA, CULTURA...(SUFRAGIO RESTRINGIDO)
estoy contenta por el conpañerismo tan bueno que hay
ResponderEliminar