Camí cap a una vida més fàcil.

La imatge fotografiada és un ‘graffiti’ que ocupa tot una paret del passatge Agut a Terrassa (Barcelona). Exactament, al barri Can Boada. El qual presenta moltes pintades de qualsevol tipus. Hem escollit aquest precisament perquè se’ns ha semblat ideal per parlar de les utopies. Per què aquest i no un altre? Doncs perquè aquesta obra mostra un paisatge ideal, una zona o lloc que tothom desitjaria conèixer: una mena de paradís somiat per la majoria de la societat. Visualitzem un cel blau cristal·lí, vol dir un dia esplèndid; unes aigües calmades, signifiquen una vida sense turbulències; una vegetació verda i cuidada, reflexa una vida sense l’enverinament que fan algunes persones; i, per últim, una casa solitària amunt d’una muntanya que significa la tranquil·litat de la vida en aquest paratge. Per què podem dir que això és com una imatge d’una utopia? Perquè com va dir l’irlandès Thomas Moore (1779 – 1852) una utopia és un lloc (en el seu cas, una illa) fictici, on hi ha una societat perfecte. A més a més, és una il·lusió que posseeix cada individu per arribar a una vida perfecta, a la felicitat i a un màxim èxtasi per viure. Abans d’aquest filòsof, la gent ja tenia una idea clara de vida perfecte, però amb la seva aparició, aquest desig va anar agafant més precisió. Podem dir que aquest pensament està lligat a la història i també que ho està a l’individu. Cadascú pensa en el paradís d’una forma diferent, igual que en cada etapa es volia arribar a un lloc perfecte diferent. Actualment, les utopies es demostren mitjançant escrits, poemes, cançons, obres d’art... En aquest cas, el seu autor volia expressar la seva però no volia reflectir la seva identitat. Per això li diem Anònim. Cada persona té una utopia privada, però podríem dir que la societat de país vol una en general? Potser sí, potser volem un paradís on, sobretot, no existeixi la contaminació entre persones, on la igualtat sigui l’estil de vida. Potser volem una utopia on el màxim benestar sigui per tothom igual i hem pensat que aquesta fotografia, aquesta obra d’art, és el reflexa de l’estil de vida que vol la societat.

 

Els autors d’aquest text i, per tant, d’aquest treball són:

 

Carlos Bayona Peinado

Yamile Benítez Romero

Daniel Ferrer Garrido

Rosa María López Cabezas

Tots són alumnes de primer de batxillerat a l'institut IES Terrassa.