Aquest es un dels graffitis que hi ha pel carrer la Rasa, a Terrassa.
Ben colorit i de formes corbes, aquesta obra feta per uns tals Mark i Bibiana
ja fa dotze anys, és la que ha aconseguit captar la nostra atenció per a aquest
projecte.
En la imatge hi podem distingir diferents elements que, en forma de
símbols i com a espectadors, ens poden portar a més d’una interpretació.
Segons el nostre punt de vista, aquest graffiti parla de la veritat,
les accions humanes i la vida. Un dels elements que hi apareix es una mà
estesa, cap al espectador, que surt de la boca d’una persona. La interpretació
que en fem és la de les idees de la honestedat i de les veritables bones
intencions. Això és perquè aquesta mà sortint d’una boca, sembla provenir de
l’interior, de l’ànima de la persona; també recorda de forma aproximada a la
expressió “parlar amb el cor a la mà” és a dir de forma honesta, amb
sinceritat.
Les paraules o accions d’algú que actua deshonestament —de forma
enganyosa o amb intencions ocultes— se les emporta el vent; es dilueixen en la
memòria igual que l’aigua es dilueix en la terra. Això ens porta cap a un altre
dels elements de la imatge: la mà de la que en surt un raig d’aigua. Hem interpretat
com a falsedat i intencions egoistes a aquest símbol per diverses raons; una
d’elles és perquè la mà està cap a baix en contraposició a la mà anterior, que
està cap enfora com si oferís ajuda. Una altra raó és perquè d’un dels dits de
la mà en surt aigua, i si en surt és perquè es com si aquesta mà estigués
formada d’ella, d’aigua. I com ja hem dit abans, l’aigua s’esvaeix, no perdura
en el temps perquè sempre s’acaba evaporant i a més a més és un element
esquerp, que no es pot retenir a les mans. També podríem considerar l’aigua com
quelcom enganyós o de falses aparences, ja que, tot i ser transparent, sovint
mostra reflexes d’altres coses i ens fa creure que té una altra naturalesa
—igual que el mar que es veu blau només a causa de reflectir el cel—.
El tercer element del graffiti és un cargol i el seu rastre en forma
d’arc de Sant Martí, que creua tota la imatge formant una ‘s’ a l’inrevés.
Associem aquest element amb la vida que ha recorregut i ha de recórrer una
persona. El cargol ha avançat al voltant de la mà que representa la falsedat i
la mà que representa l’honestedat. Les persones, al llarg de la seva vida, es
troben tant amb veritats com amb enganys; però per desgràcia sembla que les
accions egoistes, els paranys i les falses aparences són el que mouen el món:
tal i com es veu en el graffiti, el fons és com un llac que reflecteix una
posta de sol, un llac format a partir del raig d’aigua de la mà de la falsedat.
I es que ja ho sabem, ja, que necessitem l’aigua per viure.
Al final el cargol, la persona, amb la seva lentitud i constància acaba
fent el seu propi camí. Ja que, durant la seva vida, la majoria de la gent
aconsegueix diferenciar la veritat de la mentida, aprèn i madura. El més
important és seguir la teva direcció, sol, sense deixar-te emportar massa per
ningú, i construir la teva pròpia veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario