PENSAMENTS DE CIMENT: AMOR BLAU

Lloc: un carrer cèntric de Sabadell.

 Tema: amor blau.

 Descripció: Es veu la cara de dues persones que es fan un petó i al costat amb el signe de la radioactivitat un personatge que pateix el SIDA. A sobre de les cares repetidament apareix “love”.

 

Comentari: Aquesta imatge en una primera visió expressa la bellesa i la bondat de l’amor, de dues persones que s’estimen i ben segur comparteixen bens materials i espirituals. El seu amor sembla profund com si fos l’origen i la causa de totes les coses bones i belles. El fet que els seus ulls estiguin tancats pot significar que l’amor és cec, que d’alguna manera potser tothom podria estimar tothom, com si l’amor no es fixés en una sola cosa o persona, sinó que l’amor és o hauria de ser “universal”. Però tot aquest projecte se’n va en orris quan ens preguntem: per què el color blau? El blau és precisament un color fred que indica distància. Podria significar que l’amor també és pobre i feble com ens indica el mite d’Eros? Podria indicar que avui l’amor pot ser l’origen d’una mortal malaltia infecciosa que és la SIDA, una malaltia que destrueix els nostre sistema immunitari? Així ho expressa la figura del costat, blava també amb el símbol de la radioactivitat a sobre del pit. Potser també ens pot indicar que no podem fer res de bo sense contaminar-nos... que el bo i el dolent estan tan mesclats que es fa difícil distingir-los... Hem de caure en un relativisme total? No hi ha cap esperança? En qui o en què hem de confiar? Podem raonablement i realment sortir de l’escepticisme? Tota aquesta imatge sembla una pregunta... una pregunta que no té resposta.

Autor del text:  Manel Beser. 1er BATX C. IES TERRASSA