Lloc:
Avinguda Josep Terradellas. Terrassa.
Comentari:
Floquet de Neu ha esdevingut a casa nostra un animal totèmic, és a dir
intocable i reverenciable per la seva qualitat de ser l’únic goril·la blanc del
món conegut. La veritat és que de petit era graciós i com tots els micos es
feia estimar. Quan es va anar fent més gran li va canviar el caràcter i es
mostrava molt més rebel i amb el mal costum de passar els mocs per davant del
vidre quan la gent l’observava. Amb el temps se’l va mitificar i va arribar a
ser un símbol de la ciutat de Barcelona i un reclam turístic. Amb la seva mort
aquest element característic de la ciutat va desaparèixer i sense ell les
entrades al parc zoològic van minvar. El que apareix al grafiti és aquesta
mitificació: en Floquet de Neu al cel ple de núvols amb flors i plàtans. És ben
curiós que en la nostra societat hem passat de sacralitzar els humans a fer-ho
amb els animals. Creiem que els animals senten i suporten més que una persona.
Som en una societat tecnològica i animalitzada. En aquests moments el costum és
que a totes les cases hi hagi uns quants animals (perquè un de sol s’avorriria)
per tenir l’obligació de cuidar-los, mentre les persones grans, un cop
desproveïdes del seu fons monetari passen la resta de vida per anar a morir a
la residència perquè ja no els vol ningú. Hi ha coses en les quals no podem
estar gens d’acord: les persones haurien d’estar davant dels animals i no a
l’inrevés. Tenim molta crisi, però als animals no els ha de faltar de res. Hi
ha alguna cosa que no acaba d’anar bé en aquest món nostre: l’estima i el
respecte per la humanitat.
Autor del text: Manel Beser. 1er BATX C. IES TERRASSA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario