Lloc:
carrer Ramon Borrell de Terrassa
Comentari:
Aquest dibuix està a prop de l’entrada d’un petit restaurant, però més que
incitar a menjar sembla que vulgui expressar el contrari. D’una banda sobta la
forma d’aquests “espaguetis” que sembla que s’enlairin fins a la boca i que la
noia en l’acte de menjar estigui somrient. Això pot indicar el gaudi que
`posseïm quan mengem o hem de menjar. Sembla que la solució dels nostres
problemes existencials desaparegui davant d’un plat de pasta a la bolonyesa,
quan en realitat no és així: els problemes desapareixen quan es solucionen o es
volen solucionar (si és que es poden solucionar). La mà superior amb més menjar
pot significar una imposició: -“Menja i calla! I si pot ser no pensis! I si pot
ser no riguis!” Un dels mals més grans que patim avui dia és l’excés
d’alimentació, però sense deixar de ser atraients, la qual cosa és
contradictòria. Es llencen moltes quantitats de menjar, i hi ha gent que es mor
de gana! Ara ens agraden més els menjars sofisticats: menjar poc, però bé, o
menjar bé i de mica en mica, però sempre menjar. Creiem que el menjar
solucionarà els nostres mals i no fa res més que incrementar-los... Finalment la
fera felina que mira amb tristesa, sembla dir: -“mengeu com jo, per necessitat,
no desordenadament o per obligació!” En conclusió: el nostre afany alimentari
s’ha convertit en un vici i el que fem en aquesta societat esquizofrènica és
“viure per menjar”: un greu defecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario