Lloc:
Ronda de Ponent (transvassament). Avinguda Joaquim de Sagrera. Terrassa.
Tema:
Els despropòsits de l’economia actual.
Descripció:
En un fons blavós apagat hi ha un gràfic en forma de piràmide que porta una
gorra grisa i una maleta també grisa plena de diners que li van caient. A
l’altra mà un esprai per esborrar tot l’art que fan els grafiters.
Comentari:
El dibuix representa una clara crítica al capitalisme. Un gràfic enfadat que va
perdent diners pel camí i uns grafits que segurament parlen malament d’ell,
dels seus negocis i de les accions (econòmiques i humanes). Un ull de color
verdós mira com té molta gent en contra. Es vol criticar el desenvolupament del
capitalisme com a sistema econòmic, que de moment sembla insubstituïble per cap
altre. Tan gran és la seva força i el seu poder que ha aconseguit fer-nos
callar i obeir. En el seu desenvolupament el capitalisme ha passat de ser
aquell qui fa el que vol amb persones i diners, a ser un servidor de la
societat, amb la qual cosa li hem d’agrair els favors que ens fa. Si recordem
una mica, abans portàvem els diners dels estalvis a la Caixa o al Banc i et
donaven a l’instant uns interessos; ara no, ara això ha canviat: primer de tot
ens treuen una constant comissió pel servei realitzat i després disposen els
nostres diners per allò que considerem millor: fer pisos a desdir, comprar
armes per ampliar fronteres comercials, produir bens de consum, etc. La qüestió
és trobar la mera de tenir, tenir i tenir més diners. Abans les Caixes i els
bancs estaven formats pel fons de tots els estalviadors, ara les Caixes i els
bancs estan a mans d’uns propietaris que disposen com volen dels diners dels
altres. Només els preocupa la fluctuació del diner. D’aquesta manera s’han
destinat els nostres estalvis al lucre d’uns quants senyors incapaços de
generar més riquesa i més llocs de treball. Xoca això de disposar de tants
diners assegut en una cadira! El mateix passa amb el cobrament d’impostos de
l’Estat, només que aquests estan obligats a fer alguna obra pública per
demostrar que els diners de tots serveixen per... alguna cosa. Aquest afany de tenir
sense fer res malauradament s’ha anat encomanant arreu. Si us plau, podem
treballar tranquils?
Autor del text:
Manel Beser, 1 Batx. C. IES TERRASSA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario