Tempus fugit

Tempus fugit
Mostrando entradas con la etiqueta Còmic. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Còmic. Mostrar todas las entradas

miércoles, marzo 18, 2015

CUESTIONARIO POÉTICO





Atrévete a responder a todas las preguntas sin complejos ni prejuicios. Al final del test no te garantizo la felicidad ni recompensa alguna, tal vez no tiene más propósito este cuestionario que conocerte un poco más o la pura indolencia de la poesía de la vida.

                                              CLICA SOBRE EL SIGUIENTE ENLACE

lunes, junio 09, 2014

Spiderman: llibertat o responsabilitat?


Darrera de la personalitat del jove Peter Parker hi ha una identitat secreta i poderosa, més coneguda per tots amb el nom de Spiderman. Aquest és un súper-heroi dels còmics de l'editorial americana Marvel, que té els seus grans poders gràcies a una picada fortuïta d'una aranya. Aquests personatge va ser creat per el guionista Stan Lee juntament amb el dibuixant Steve Ditko al 1962. Spiderman és un dels superherois més populars i comercials. És conegut com la insígnia de Marvel , així com la mascota d'aquesta companyia. Spiderman ha aparegut en moltes formes en els mitjans de comunicació, entre ells diversos programes de televisió ja sigui d'animació o acció , tires còmiques del diari, una sèrie de pel·lícules protagonitzades per Tobey Maguire i videojocs.
Ara que ja sabem que és Spiderman, explicaré una part del seu contingut filosòfic: ''Un gran poder comporta una gran responsabilitat''.Aquesta frase va marcar profundament a Peter Parker. Al principi Peter decideix usar els seus nous poders en benefici propi, sense preocupar-se pel que els pugui passar als altres. Desgraciadament, l'oncle de Peter mor assassinat, assassinat que Peter podria haver evitat si hagués decidit usar els seus poders d'una altra manera. Aquest fet marca profundament a Peter, el qual recorda la frase del seu oncle i la converteix en el seu mantra personal, des de llavors, decideix usar els seus poders per combatre el mal, la injustícia, etc.
Peter decideix usar els seus poders, i és aquí on entra la responsabilitat. És l'ús d'un determinat poder el que pot afectar a altres, és a dir, és l'ús del poder el que comporta una responsabilitat. Des d'un punt de vista ètic a tots ens agrada que Peter decideixi usar els seus poders per fer el bé, però la veritat és que no tenia perquè fer-ho, dit d'una altra manera, és difícil trobar una justificació racional que justifiqui que Peter tenia l'obligació moral d'usar els seus poders per fer el bé.
Ens pot agradar que ho faci, podem pensar que nosaltres faríem el mateix al seu lloc, però no sembla possible argumentar que estigui moralment obligat a fer-ho. Segurament, tots o gairebé tots, coincidim en què és millor que Peter usi els seus poders per fer el bé, o que fins i tot no els usi en absolut, abans de fer ús dels mateixos per fer el mal. Com ja hem vist en Peter no està obligat moralment a usar els seus poders per fer el bé. No obstant això, a partir del moment en què decideix usar-los, sí que té una responsabilitat moral sobre l'ús que faci d'aquests poders.
 
Autor del text:
 
Ismael El Aichouni . 1er BATX C. IES Terrassa.

viernes, febrero 28, 2014

BUT IT'S TOO LATE, ALWAYS HAS BEEN, ALWAYS WILL BE TOO LATE



La novel·la gràfica Watchmen (1986) és considerada, des de tota la premsa especialitzada, com el millor còmic de superherois. A Watchmen trobem passatges del pensament de Nietzsche i imatges tòpiques del mecanicisme modern barrejats amb les vinyetes dibuixades per un artesà de la línia, Dave Gibbons, sota la mirada d'un guionista-demiürg excepcional, Alan Moore. A Watchmen els camins de la filosofia, la ciència, la literatura i l'estil propi del còmic es fusionen sense interferències: el resultat és una autòpsia de la societat occidental, una denúncia dels vigilants i una crida d'atenció sobre els missatgers messiànics.
El Dr. Manhattan és un dels personatges més fàcils de reconèixer gràcies a la pigmentació blava que recobreix tot el seu cos. El Dr. Manhattan té l'avantatge de la perspectiva, de ser un espectador imparcial que observa des del planeta vermell a una humanitat perduda en la seva antropofàgia  delirant. Des del balcó marcià, el Dr. Manhattan ens deixa petites joies de reflexió com la del títol d'aquesta entrada.