TRAP A L'IES AIGUAVIVA

D'esquerra a dreta: Nara, Alba, Ainara, Eric, Aleix, Jean Pierre, Cristian i Ivan

Al cantant Bad Bunny li ha sortit competència...i molt dura, perquè els alumnes de 2on de l'ESO de l'IES Aiguaviva han fet un trap contundent.

LA MÚSICA PROTESTA I LA CULTURA "CONTESTATARIA"

Analitza el següent audio:

•  Argumenta els valors que creus que transmet.
•  Intenta reconèixer la cançó.
•  Contextualitza la cançó en el marc de l'època.  

BATALLA DE GALLOS DE CFA LA LLAGOSTA

Els alumnes de la matèria de català de GES 2 VESPRE hauran de fer per parelles un combat de rimes improvisades en català a l'aula. La "baralla de galls" és una competició entre dos rapers per determinar qui rima millor en un ambient d'improvisació. Es troba dins del gènere musical del Rap i del Hip Hop.

El funcionament és senzill, cal sobretot tenir un bon sentit de l'humor. El combat serà gravat en vídeo i serà penjat en aquest mateix bloc.

                          

Últim dia i data límit de gravació: 1 de desembre.

La batalla va ser molt dura. A continuació teniu els rapers Sergio, Natalia, Enri, John i Jessies en plena acció:

                                       

"FIESTA PAGANA" de Mago de Oz: reflexió.

“La fiesta pagana” és una cançó del grup “Mago de Oz” que reflecteix la condició de la societat  des del punt de vista del poble, com si fos l’època medieval, donant-li un aspecte salvatge i incivilitzat.

 

 

Tracta de l’esclavització de la gent de la classe social més baixa manipulada per la gent de més nivell, que té més poder. La lletra de la cançó dóna ànims perquè aquestes persones es manifestin i deixin la seva por enrere, donat que si no ho fan, seria com si no pensessin per sí mateixos i es deixarien portar per les lleis de les persones amb més poder, sense tenir mentalitat pròpia.

En la part de la cançó on diu “de la misma condición no es el pueblo ni un señor, ellos tienen el clero y nosotros nuestro sudor” es veu com diferència les creences i desigualtat de cada nivell social: el poble es basa en els materials i les coses que aconsegueixen per ells mateixos, amb els seu esforç; en canvi, les persones de classe social més alta es recolzen en l’església i no en sí mateixos, perquè ja ho tenen tot guanyat per mà dels més pobres, aconsegueixen el que els hi fa falta quasi sempre que volen, per tant, no valoren tant els esforços per aconseguir les coses.

 

En conclusió, es podria associar aquesta cançó a la llibertat i als drets de la gent, on es veuen clarament les diferències entre les persones de classe social alta i baixa, on el poble ha de treballar molt dur per guanyar prou per sobreviure, mentre que la gent amb més nivell s’està molt més acomodada i no veu tota la feina que fan els altres, que només pretenen aconseguir que tothom pensi com ells, pel simple fet de tenir més poder.

Autora del text:

Alícia Coll

1er batx A. IES Terrassa

"VEN Y VE" de La Polla Records: reflexió.

Tot i que la situació en el món és diferent i ja no existeix el Mur de Berlín (1961-1989) ni tampoc la situació de Guerra Freda tan explícita, el poble segueix vivint amb escassos recursos mentre l’elit econòmica controla quasi tot el capital existent.

La cançó “Ven y ve” de la Polla Records parla sobre la situació en que es vivia en l’època en què existia el Mur de Berlín. Parla sobre com era de mentida aquest Mur pel poble. La cançó intenta dir que aquell Mur separava dues ideologies , els interessos de les quals els tenien els que governaven els règims respectius que eren els que s’enriquien a costa d’ambdós.

Evaristo Páramos (el cantant) explica com la gent venia de l’est cap al món capitalista i es trobaven una decepció en veure com la pobresa i la repressió seguia existint i hi havia una minoria que explotava a la majoria i que tenia en el seu poder immenses fortunes. Una frase per reflexionar és “en este paraiso se vive muy mal”, que fa referència a com es veu el capitalisme des de fora i realment com acaba sent. Molta gent d’aquella època explicava que el món amb economia de lliure mercat era “com una llum molt brillant i atractiva des de lluny però un cop que et trobaves davant d’ella s’adonaven que era el mateix que tenien”.

La conclusió de la cançó és que aquelles dues ideologies eren una mentida i  que les dues portaven a la ruïna al poble i per això els de la Polla Records deien allò de “ya no hay donde huir”.

 

Autor del text:

 

Pau Garcia. 1r Batx C. IES Terrassa.

 

Simfonia número 40 de Mozart: reflexió

Aquesta cançó correspon a la simfonia número 40 de Mozart. Aquesta va ser escrita en Sol menor, composta en molt poques setmanes i finalitzada de 25 de juliol de l’any 1788.

En la música, “ethos” es refereix a la influència de caràcter i casualitat dels ciutadans. La música és un reflex de l’Univers que pot modificar-lo, produint miracles sonors. Aristòtil (384 a.C - 322 a.C) va sostenir que la música estimulava la voluntat, apropant els homes a la guerra o a la pau, al plaer o a la tortura, a la dolçor o a l’ira.

En aquesta simfonia num.40 de Mozart podem trobar la voluntat i la pau que l’autor vol expressar. Normalment, Mozart creava les seves composicions o durant l’hivern, època en la qual eren representades, o perquè algú li hagués fet un encàrrec. En canvi, aquesta simfonia va ser escrita en mesos d’estiu. I això? Perquè? Mozart tenia la necessitat d’expressar-se i mostrar la pau i el plaer dels quals segles enrere Aristòtil havia parlat.

Aquesta obra és una de les que expressa més sentiments de l’autor i amb la qual va deixar mostrar més la seva filosofia i els seus ideals. Amb la simfonia núm. 40, Mozart va expressar els seus sentiments en un moment de necessitat, mostrant també uns valors romàntics d’èpoques anteriors.

Autora del text: 

Marina Magaña Montes

1r Batx. C

IES Terrassa

2Pac – Keep Ya Head Up : Reflexió

Aquesta cançó de 2Pac, és una de les més conegudes, ja que la lletra és molt contundent i clara. Tupac va viure tota la seva vida en barris marginals dels Estats Units, on es podia respirar pobresa, desigualtat racial, violència i maltractes a les dones, i ell va aprofitar el rap per tal de denunciar i fer veure que Amèrica no és un lloc tan idíl·lic com ho pinten els governs americans i que queda molt lluny de “l’American dream” que ens volen vendre.

La cançó en concret, està molt bé valorada per tothom perquè defensa a les dones, i en el món del rap, era un fet poc habitual, ja que els nens creixen veien maltractes a les dones i al veure-ho tant sovint, creuen que esta bé. Però 2Pac en va poder extreure una altra lectura i va voler denunciar-ho, no pot ser que després del que ha viscut la humanitat en tota la seva història, encara no siguem capaços de tractar-nos igual de bé a tots, d’assumir les conseqüències dels nostres actes, ja que com denuncia Tupac, és molt covard, deixar embarassada a una dona i fugir sense assumir les teves responsabilitats, perquè això afecta negativament tant en el creixement del nen com en l’autoestima de la dona.

El cantant també aprofitar aquesta cançó per fer una denúncia de la corrupció i de les preferències dels governants dels Estats Units, ja que com podem veure en aquesta cançó: “Tenen diners per a les guerres, però no per alimentar els pobres.”

Autor del text:

Bizayu Comitre.

1 BATX C. IES TERRASSA

Reflexió filosòfica del vídeo musical/ cançó d’Amaral: Ratonera

Aquesta cançó data de l’any 2014. El grup musical que l’ha escrit i la interpreta és “Amaral”. En plena crisi econòmica, aquest grup fa una critica directa a la classe política que governa o ha governat Espanya. D’una banda, la cançó és molt directa i deixa ben clar quina és l’opinió dels intèrprets. D’altra banda, el vídeo mostra unes imatges i comentaris irònics que poden fer reflexionar tant als ciutadans del carrer com als polítics.

Tant la cançó com el vídeo han creat polèmica entre la societat. La majoria de la gent del carrer ha recolzat la crítica que fa aquest grup, ja que se sent menyspreada pels governants. A partir d’aquest fet sorgeix el concepte de la moralitat. S’han escoltat algunes opinions que diuen que el que mostra aquest vídeo no és moral perquè taca la imatge dels polítics del país. La resposta més escoltada que aquests reben és: “I els polítics no han embrutat la nostra?”.

En la situació econòmica en la qual ens trobem hi ha diverses opinions sobre el que hauria de passar: partidaris de una nova revolució social, partidaris d’una anarquia, gent que l’únic que vol és un lloc de treball... però, existeix una cooperació entre totes aquestes persones que les puguin dur a realitzar alguna d’aquestes coses que se’ls passa pel cap? Existeix comprensió entre els ciutadans?

Marina Magaña Montes
1r Batx. C
Ins Terrassa

BUT IT'S TOO LATE, ALWAYS HAS BEEN, ALWAYS WILL BE TOO LATE

La novel·la gràfica Watchmen (1986) és considerada, des de tota la premsa especialitzada, com el millor còmic de superherois. A Watchmen trobem passatges del pensament de Nietzsche i imatges tòpiques del mecanicisme modern barrejats amb les vinyetes dibuixades per un artesà de la línia, Dave Gibbons, sota la mirada d'un guionista-demiürg excepcional, Alan Moore. A Watchmen els camins de la filosofia, la ciència, la literatura i l'estil propi del còmic es fusionen sense interferències: el resultat és una autòpsia de la societat occidental, una denúncia dels vigilants i una crida d'atenció sobre els missatgers messiànics.

El Dr. Manhattan és un dels personatges més fàcils de reconèixer gràcies a la pigmentació blava que recobreix tot el seu cos. El Dr. Manhattan té l'avantatge de la perspectiva, de ser un espectador imparcial que observa des del planeta vermell a una humanitat perduda en la seva antropofàgia  delirant. Des del balcó marcià, el Dr. Manhattan ens deixa petites joies de reflexió com la del títol d'aquesta entrada.

Música amb poder d'evocació

"Prophecies" és una melodia minimalista del compositor Philip Glass molt utilitzada en pel·lícules, com en el cas del "Watchmen" (2009) de Zack Snyder, i també en la promoció d'alguns anuncis de productes, com va ser el cas del videojoc “Grand Theft Auto IV”. Però és en el documental   "Koyaanisqatsi" (1982) on la música de Philip Glass és fusiona amb les imatges de manera hipnòtica creant un poema visual i sonor únic amb gran força evocadora.