TRAP A L'IES AIGUAVIVA

D'esquerra a dreta: Nara, Alba, Ainara, Eric, Aleix, Jean Pierre, Cristian i Ivan

Al cantant Bad Bunny li ha sortit competència...i molt dura, perquè els alumnes de 2on de l'ESO de l'IES Aiguaviva han fet un trap contundent.

PENSAMENTS DE CIMENT: CRÍTICA AL CAPITAL

Lloc: Ronda de Ponent (transvassament). Avinguda Joaquim de Sagrera. Terrassa.

Tema: Els despropòsits de l’economia actual.

Descripció: En un fons blavós apagat hi ha un gràfic en forma de piràmide que porta una gorra grisa i una maleta també grisa plena de diners que li van caient. A l’altra mà un esprai per esborrar tot l’art que fan els grafiters.

 

Comentari: El dibuix representa una clara crítica al capitalisme. Un gràfic enfadat que va perdent diners pel camí i uns grafits que segurament parlen malament d’ell, dels seus negocis i de les accions (econòmiques i humanes). Un ull de color verdós mira com té molta gent en contra. Es vol criticar el desenvolupament del capitalisme com a sistema econòmic, que de moment sembla insubstituïble per cap altre. Tan gran és la seva força i el seu poder que ha aconseguit fer-nos callar i obeir. En el seu desenvolupament el capitalisme ha passat de ser aquell qui fa el que vol amb persones i diners, a ser un servidor de la societat, amb la qual cosa li hem d’agrair els favors que ens fa. Si recordem una mica, abans portàvem els diners dels estalvis a la Caixa o al Banc i et donaven a l’instant uns interessos; ara no, ara això ha canviat: primer de tot ens treuen una constant comissió pel servei realitzat i després disposen els nostres diners per allò que considerem millor: fer pisos a desdir, comprar armes per ampliar fronteres comercials, produir bens de consum, etc. La qüestió és trobar la mera de tenir, tenir i tenir més diners. Abans les Caixes i els bancs estaven formats pel fons de tots els estalviadors, ara les Caixes i els bancs estan a mans d’uns propietaris que disposen com volen dels diners dels altres. Només els preocupa la fluctuació del diner. D’aquesta manera s’han destinat els nostres estalvis al lucre d’uns quants senyors incapaços de generar més riquesa i més llocs de treball. Xoca això de disposar de tants diners assegut en una cadira! El mateix passa amb el cobrament d’impostos de l’Estat, només que aquests estan obligats a fer alguna obra pública per demostrar que els diners de tots serveixen per... alguna cosa. Aquest afany de tenir sense fer res malauradament s’ha anat encomanant arreu. Si us plau, podem treballar tranquils?                                       

Autor del text: 

Manel Beser, 1 Batx. C. IES TERRASSA.

 

PENSAMENTS DE CIMENT: ALIMENTACIÓ?

Lloc: carrer Ramon Borrell de Terrassa

 Tema: Alimentació.

 Descripció: la cara d’una noia jove que xucla un “espagueti”, una mà d’un home que li’n ofereix i una fera felina que l’observa amb tristesa i atenció.

 

Comentari: Aquest dibuix està a prop de l’entrada d’un petit restaurant, però més que incitar a menjar sembla que vulgui expressar el contrari. D’una banda sobta la forma d’aquests “espaguetis” que sembla que s’enlairin fins a la boca i que la noia en l’acte de menjar estigui somrient. Això pot indicar el gaudi que `posseïm quan mengem o hem de menjar. Sembla que la solució dels nostres problemes existencials desaparegui davant d’un plat de pasta a la bolonyesa, quan en realitat no és així: els problemes desapareixen quan es solucionen o es volen solucionar (si és que es poden solucionar). La mà superior amb més menjar pot significar una imposició: -“Menja i calla! I si pot ser no pensis! I si pot ser no riguis!” Un dels mals més grans que patim avui dia és l’excés d’alimentació, però sense deixar de ser atraients, la qual cosa és contradictòria. Es llencen moltes quantitats de menjar, i hi ha gent que es mor de gana! Ara ens agraden més els menjars sofisticats: menjar poc, però bé, o menjar bé i de mica en mica, però sempre menjar. Creiem que el menjar solucionarà els nostres mals i no fa res més que incrementar-los... Finalment la fera felina que mira amb tristesa, sembla dir: -“mengeu com jo, per necessitat, no desordenadament o per obligació!” En conclusió: el nostre afany alimentari s’ha convertit en un vici i el que fem en aquesta societat esquizofrènica és “viure per menjar”: un greu defecte.

 

Autor del text: Manel Beser. 1er BATX C. IES TERRASSA.

PENSAMENTS DE CIMENT: Floquet de Neu “In Memoriam”.

Lloc: Avinguda Josep Terradellas. Terrassa.

 Tema: Floquet de Neu “In Memoriam”.

 Descripció: Es veu la cara del goril·la blanc del zoo de Barcelona eternitzat i envoltat de flors i plàtans.

 

Comentari: Floquet de Neu ha esdevingut a casa nostra un animal totèmic, és a dir intocable i reverenciable per la seva qualitat de ser l’únic goril·la blanc del món conegut. La veritat és que de petit era graciós i com tots els micos es feia estimar. Quan es va anar fent més gran li va canviar el caràcter i es mostrava molt més rebel i amb el mal costum de passar els mocs per davant del vidre quan la gent l’observava. Amb el temps se’l va mitificar i va arribar a ser un símbol de la ciutat de Barcelona i un reclam turístic. Amb la seva mort aquest element característic de la ciutat va desaparèixer i sense ell les entrades al parc zoològic van minvar. El que apareix al grafiti és aquesta mitificació: en Floquet de Neu al cel ple de núvols amb flors i plàtans. És ben curiós que en la nostra societat hem passat de sacralitzar els humans a fer-ho amb els animals. Creiem que els animals senten i suporten més que una persona. Som en una societat tecnològica i animalitzada. En aquests moments el costum és que a totes les cases hi hagi uns quants animals (perquè un de sol s’avorriria) per tenir l’obligació de cuidar-los, mentre les persones grans, un cop desproveïdes del seu fons monetari passen la resta de vida per anar a morir a la residència perquè ja no els vol ningú. Hi ha coses en les quals no podem estar gens d’acord: les persones haurien d’estar davant dels animals i no a l’inrevés. Tenim molta crisi, però als animals no els ha de faltar de res. Hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé en aquest món nostre: l’estima i el respecte per la humanitat.

Autor del text:  Manel Beser. 1er BATX C. IES TERRASSA.

PENSAMENTS DE CIMENT: AMOR BLAU

Lloc: un carrer cèntric de Sabadell.

 Tema: amor blau.

 Descripció: Es veu la cara de dues persones que es fan un petó i al costat amb el signe de la radioactivitat un personatge que pateix el SIDA. A sobre de les cares repetidament apareix “love”.

 

Comentari: Aquesta imatge en una primera visió expressa la bellesa i la bondat de l’amor, de dues persones que s’estimen i ben segur comparteixen bens materials i espirituals. El seu amor sembla profund com si fos l’origen i la causa de totes les coses bones i belles. El fet que els seus ulls estiguin tancats pot significar que l’amor és cec, que d’alguna manera potser tothom podria estimar tothom, com si l’amor no es fixés en una sola cosa o persona, sinó que l’amor és o hauria de ser “universal”. Però tot aquest projecte se’n va en orris quan ens preguntem: per què el color blau? El blau és precisament un color fred que indica distància. Podria significar que l’amor també és pobre i feble com ens indica el mite d’Eros? Podria indicar que avui l’amor pot ser l’origen d’una mortal malaltia infecciosa que és la SIDA, una malaltia que destrueix els nostre sistema immunitari? Així ho expressa la figura del costat, blava també amb el símbol de la radioactivitat a sobre del pit. Potser també ens pot indicar que no podem fer res de bo sense contaminar-nos... que el bo i el dolent estan tan mesclats que es fa difícil distingir-los... Hem de caure en un relativisme total? No hi ha cap esperança? En qui o en què hem de confiar? Podem raonablement i realment sortir de l’escepticisme? Tota aquesta imatge sembla una pregunta... una pregunta que no té resposta.

Autor del text:  Manel Beser. 1er BATX C. IES TERRASSA

L'altra cara del mundial

A la següent fotografia podem observar una pintada a una paret que es pot trobar en algun carrer de la capital brasilera de Rio de Janeiro. El que intenta criticar aquesta pintada és la situació actual de Brasil, el Mundial de Futbol se celebrarà durant el pròxim estiu a aquest país. La població pobre del país, que és la majoria, està en contra de la celebració ja que destinaran la majoria dels impostos a la construcció de les noves infraestructures per la celebració del Mundial. Aquesta part tan elevada dels impostos deixen a la resta d’activitats o serveis sense l'atenció deguda, és a dir, renuncien a serveis més importants com són la sanitat o l’educació per la construcció dels estadis. A part de la gran destinació de pressupost, estant desallotjant a la majoria de famílies per aconseguir terres sense preocupar-se en on aniran o que els hi passarà. Aquesta situació  està deixant a milers de persones sense habitatge i són abandonats al carrer sense cap recurs que els pugui mantenir, és a dir, els deixen a l’absoluta misèria. La millor solució des d’un principi hagués sigut donar l’oportunitat de celebrar el Mundial a un país més desenvolupat, que la celebració del qual fos sostenible i sense arribar a un extrem de pobresa, és a dir, que fos celebrat en un altre país que es pugui permetre aquesta gran quantitat de pressupost i que no afectés a l’economia nacional.

 

Autor del text: 

Adrián Flores

1er Batxillerat C. IES Terrassa

El artista anónimo

Esta fotografía es un graffiti, encontrado en La Grípia. Es la representación gráfica de como esta sociedad ve el arte del grafitero.

Vivimos en una sociedad, en la que una parte de ésta, ve en el arte grafitero  algo ilícito.

El autor del graffiti intentó caricaturizar la imagen que parte de la sociedad tiene de ellos.En el graffiti podemos apreciar como el grafitero (anónimo), se ha representado como un delincuente; ya que podemos apreciar que lleva en su rostro un antifaz, el cual representa la ilegalidad y el anonimato de su arte.Por otro lado, lleva un cinturón, con diversos sprays, los cuales utiliza como armas en paredes para expresarse.

A pesar de todo, el autor no dejará de demostrarle al mundo el magnífico arte del graffiti y todo lo que se puede expresar con simples sprays de colores. 

Texto escrito por : Paulina Belen Gallego Silveira, alumna de 1 BATX B. IES Terrassa.

PENSAMENTS DE CIMENT (3)

Aquest es un dels graffitis que hi ha pel carrer la Rasa, a Terrassa. Ben colorit i de formes corbes, aquesta obra feta per uns tals Mark i Bibiana ja fa dotze anys, és la que ha aconseguit captar la nostra atenció per a aquest projecte.

En la imatge hi podem distingir diferents elements que, en forma de símbols i com a espectadors, ens poden portar a més d’una interpretació.

Segons el nostre punt de vista, aquest graffiti parla de la veritat, les accions humanes i la vida. Un dels elements que hi apareix es una mà estesa, cap al espectador, que surt de la boca d’una persona. La interpretació que en fem és la de les idees de la honestedat i de les veritables bones intencions. Això és perquè aquesta mà sortint d’una boca, sembla provenir de l’interior, de l’ànima de la persona; també recorda de forma aproximada a la expressió “parlar amb el cor a la mà” és a dir de forma honesta, amb sinceritat.

Les paraules o accions d’algú que actua deshonestament —de forma enganyosa o amb intencions ocultes— se les emporta el vent; es dilueixen en la memòria igual que l’aigua es dilueix en la terra. Això ens porta cap a un altre dels elements de la imatge: la mà de la que en surt un raig d’aigua. Hem interpretat com a falsedat i intencions egoistes a aquest símbol per diverses raons; una d’elles és perquè la mà està cap a baix en contraposició a la mà anterior, que està cap enfora com si oferís ajuda. Una altra raó és perquè d’un dels dits de la mà en surt aigua, i si en surt és perquè es com si aquesta mà estigués formada d’ella, d’aigua. I com ja hem dit abans, l’aigua s’esvaeix, no perdura en el temps perquè sempre s’acaba evaporant i a més a més és un element esquerp, que no es pot retenir a les mans. També podríem considerar l’aigua com quelcom enganyós o de falses aparences, ja que, tot i ser transparent, sovint mostra reflexes d’altres coses i ens fa creure que té una altra naturalesa —igual que el mar que es veu blau només a causa de reflectir el cel—.

El tercer element del graffiti és un cargol i el seu rastre en forma d’arc de Sant Martí, que creua tota la imatge formant una ‘s’ a l’inrevés. Associem aquest element amb la vida que ha recorregut i ha de recórrer una persona. El cargol ha avançat al voltant de la mà que representa la falsedat i la mà que representa l’honestedat. Les persones, al llarg de la seva vida, es troben tant amb veritats com amb enganys; però per desgràcia sembla que les accions egoistes, els paranys i les falses aparences són el que mouen el món: tal i com es veu en el graffiti, el fons és com un llac que reflecteix una posta de sol, un llac format a partir del raig d’aigua de la mà de la falsedat. I es que ja ho sabem, ja, que necessitem l’aigua per viure.

Al final el cargol, la persona, amb la seva lentitud i constància acaba fent el seu propi camí. Ja que, durant la seva vida, la majoria de la gent aconsegueix diferenciar la veritat de la mentida, aprèn i madura. El més important és seguir la teva direcció, sol, sense deixar-te emportar massa per ningú, i construir la teva pròpia veritat.  

           

Autors del text i la fotografia:  Mireia Carrau, la Alicia Coll i la Sara García de 1er de batxillerat A. IES Terrassa.

Camí cap a una vida més fàcil.

La imatge fotografiada és un ‘graffiti’ que ocupa tot una paret del passatge Agut a Terrassa (Barcelona). Exactament, al barri Can Boada. El qual presenta moltes pintades de qualsevol tipus. Hem escollit aquest precisament perquè se’ns ha semblat ideal per parlar de les utopies. Per què aquest i no un altre? Doncs perquè aquesta obra mostra un paisatge ideal, una zona o lloc que tothom desitjaria conèixer: una mena de paradís somiat per la majoria de la societat. Visualitzem un cel blau cristal·lí, vol dir un dia esplèndid; unes aigües calmades, signifiquen una vida sense turbulències; una vegetació verda i cuidada, reflexa una vida sense l’enverinament que fan algunes persones; i, per últim, una casa solitària amunt d’una muntanya que significa la tranquil·litat de la vida en aquest paratge. Per què podem dir que això és com una imatge d’una utopia? Perquè com va dir l’irlandès Thomas Moore (1779 – 1852) una utopia és un lloc (en el seu cas, una illa) fictici, on hi ha una societat perfecte. A més a més, és una il·lusió que posseeix cada individu per arribar a una vida perfecta, a la felicitat i a un màxim èxtasi per viure. Abans d’aquest filòsof, la gent ja tenia una idea clara de vida perfecte, però amb la seva aparició, aquest desig va anar agafant més precisió. Podem dir que aquest pensament està lligat a la història i també que ho està a l’individu. Cadascú pensa en el paradís d’una forma diferent, igual que en cada etapa es volia arribar a un lloc perfecte diferent. Actualment, les utopies es demostren mitjançant escrits, poemes, cançons, obres d’art... En aquest cas, el seu autor volia expressar la seva però no volia reflectir la seva identitat. Per això li diem Anònim. Cada persona té una utopia privada, però podríem dir que la societat de país vol una en general? Potser sí, potser volem un paradís on, sobretot, no existeixi la contaminació entre persones, on la igualtat sigui l’estil de vida. Potser volem una utopia on el màxim benestar sigui per tothom igual i hem pensat que aquesta fotografia, aquesta obra d’art, és el reflexa de l’estil de vida que vol la societat.

 

Els autors d’aquest text i, per tant, d’aquest treball són:

 

Carlos Bayona Peinado

Yamile Benítez Romero

Daniel Ferrer Garrido

Rosa María López Cabezas

Tots són alumnes de primer de batxillerat a l'institut IES Terrassa.

PENSAMENTS DE CIMENT (2)

Aquest mural es pot trobar a Terrassa (al carrer Topete). Està realitzat per un artista anònim, encara que pel seu disseny -figures i colors - recorda l’artista i activista social nord-americà Keith Haring[i]. Respecte a la seva forma, el grafit[ii] destaca en el fons blanc de la paret i per extensió trenca les tonalitats grises de la ciutat, donant un toc d’optimisme i de diversitat a primer cop d'ull. El dibuix mostra unes figures humanes unides entre elles però cada figura és diferent respecte a les altres. Malgrat que és una obra d’art lliure i urbà, la qual cosa representa per si mateixa una expressió lliure i alternativa no sotmesa a cap tipus de censura, es pot apreciar alguns desperfectes causats pel factor humà. És a dir, algú ha pintat a sobre, la qual cosa és paradoxal: alguns d'aquells que defensen l'expressió lliure no són capaços de respectar la d'altres i imposen la seva pintant a sobre.

Respecte al contingut, d’una banda, en aquest grafit veiem un missatge de complexitat cultural que es presenta no sols perquè les figures mantenen posicions diverses, sinó perquè també tenen diferents interiors. Així doncs es podria pensar que il·lustra la idea que tots els humans som iguals i alhora diferents. D’altra banda també es pot entendre com la “dialèctica entre el jo i el tu”, és a dir, la necessitat de l’altre per arribar a ser tu mateix, la qual cosa ens situa en una situació d’igualtat i de diferència al mateix temps. Un tercer aspecte a remarcar és que sembla un rebuig de l'etnocentrisme: nega fal·làcies científiques com l'assignació d'etiquetes positives i negatives a races o cultures; o fal·làcies morals que jutgen la bondat i la maldat dels subjectes en funció del color de la pell o d'altres trets físics. D’aquesta manera sembla defensar el relativisme cultural en el sentit que no hi ha "bones" i "dolentes" sinó que totes les cultures són úniques.

Per últim, destacar el tipus d'unió que apareix al dibuix perquè alguns membres de la cadena humana adopten posicions pràcticament impossibles, però tot i això segueixen units. Sembla una crida a la solidaritat en oposició a l'individualisme promogut per la ideologia neoliberal del nostre temps, un recordatori que la unió fa la força. I això ens porta a la cita del lexicògraf i poeta anglès Samuel Johnson (1709-1784) “On no hi ha l’esperança, no hi pot haver l’esforç”, ja que les figures, amb aquestes piruetes, mostren l’esforç amb el qual pretenen arribar més enllà, com una finestra oberta al futur.

Com a conclusió, aquest grafit ens mostra la diversitat de totes les formes i models possibles units com un arxipèlag d’illes, és a dir, són un conjunt unit pel què els diferencia. En les illes el què les uneix i diferencia és el mar; en el cas de les persones són les formes de vida, els valors i les diferencies culturals.

 

“Con la luz, con el aire, con los seres

Vivir es convivir en compañía.

Placer, dolor: yo soy porque tú eres”.

                                                                      

 Jorge Guillén

 Aire nuestro III, Homenaje

 

---

[i] Artista i activista social nord-americà (1958-1990), els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova York dels anys 80.

[ii] Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida. www.wikipedia.org/wiki/Grafit_(art) [Consulta: 27 d'abril, 2014]

 

 

Text escrit per les alumnes Laura Armengol, Lucía Otero i María J. Quero. 1 BATX C.     IES Terrassa.

GRAFFITI OLD SCHOOL

Es el trabajo hecho por Jolich, Dam y Atila en 2014. Estos tres grafiteros están influenciados por los graffitis de la "Old School" de Nueva York, los cuales se hacían de manera marginal en los espacios públicos.

Este es un graffiti hecho en la riera del Palau situado a la altura del cruce entre Ronda de ponent y la calle del Manuel de Falla. Las fechas escritas de los tres primeros vagones corresponde a la etapa de guerras de estilos de Nueva York (ciudad donde se desarrolla los graffitis en los vagones), comprendida entre mediados de los 70 y principios de los 80. Es un momento en el que el concepto de competición alcanza sus cotas más altas, produciéndose en este periodo obras de gran calidad. Y en donde también se introduce un nuevo concepto en el vocabulario del graffiti: "Maestro de estilo". Los grafiteros podían acceder a estos lugares con relativa facilidad, hasta que en 1980 el ayuntamiento de Nueva York, ayudado por la transit Police Departament, decidieron parar esta manera de expresión incrementando la vigilancia y los métodos de seguridad (muros más altos, dobles alambradas, perros, etc) en cocheras y apartaderos. Durante los siguientes años se incrementó el control y mantenimiento de trenes, que eran inmediatamente lavados y repintados.

Este graffiti representa la historia sobre los graffitis en los trenes. Donde siempre ha habido una lucha entre los grafiteros y la autoridad que quiere impedir que se pinte los espacios públicos. Esto nos lleva a preguntarnos sobre si esta mal prohibir los graffitis, ya que al fin y al cabo es una manera de libre expresión de los individuos y una forma de reivindicación social.

 

El seguimiento de la realización de este proyecto se puede ver en la pagina web http://dambcn.blogspot.com.es/2014/03/jolichdamatila-trs-2014.html.

Autora del text: Ainhoa Gómez Rodríguez.

1rBatx A. IES Terrassa.

Un esmorzar amb vistes.

Aquesta llegendària fotografia va ser presa el 20 de setembre de 1932 durant els anys de la Gran Depressió. És una imatge emblemàtica que està situada a Midtown, a l’illa de Manhattan, Nova York, durant la construcció de l’edifici RCA (anomenat Edifici GE al 1985), un dels edificis del Rockefeller Center.

Es titula «Lunch atop a skyscraper» («Esmorzar sobre un gratacels») i, com es pot observar, capta onze obrers esmorzant i descansant sobre una biga suspesa en l’aire a més de 250 metres d’altura sobre els carrers de la ciutat. El seu autor segueix sent un misteri avui en dia, encara que al llarg dels anys la imatge ha sigut atribuïda a varis fotògrafs. En aquests moments els drets de la foto pertanyen a l’empresa Corbis Images, que al 1995 va comprar els arxius d’Acme Newspictures. Segons els director de l’arxiu històric de Corbis, Ken Johnston, el dia que es va prendre la foto hi havia molt fotògrafs de diferents mitjans i tots anaven sense acreditació –en aquells moments no era necessària– i això ha fet que a l’hora de buscar l’autor sigui més complicat trobar-ho.

El que capta l’atenció d’aquesta imatge és la comparació de l’impactant que és el contrast del fet d’estar assegut a centenars de metres d’altura fent una activitat tant normal com és esmorzar. També reflexa com en aquella època els homes havien de treballar en situacions d’alts riscs a canvi de poder cobrar un sou relativament bo ja que amb el declivi de l’economia, la desesperació i la necessitat d’aconseguir treball a qualsevol preu va arribar a punts que fins i tot havien d’arriscar la seva vida.

Blanca Ortega

4t A

INS Terrassa

GRAFITIS CON SINCERIDAD

Este es uno de los muy famosos Grafitis de Banksy, es el artista urbano o grafittero　más famoso de todos los tiempos. Banksy famoso por expresar lo que le apetece y con sinceridad, también porque nadie o casi nadie sabe quién realmente es, ni siquiera si es una persona o un colectivo. Banksy siempre hace sus obras a altas horas de la noche en plena oscuridad. Pero aun así sus obras han conquistado las ciudades. Desde que saltara a la fama en la década de los noventa, su trabajo y el de otros grafiteros ha buscado recuperar el espacio callejero. Sus creaciones han llegado a los museos y han despertado el deseo de los coleccionistas.
En esta imagen Banksy da a ver a una señora de la limpieza tirando el polvo detrás de "las paredes", creo que Banksy da a entender que siempre que tenemos alguna cosa que no nos gusta, como un problema, lo escondemos de cualquier forma rápida para que no nos moleste y poder olvidarnos de ello.
Banksy en todas sus obras siempre da a entender (para depende de que personas) las cosas malas de la sociedad y lo que la mayoría de gente no quiere ver, por esa forma de revindicar esas situaciones, y hacer abrir de una forma u otra los ojos a la gente, Banksy es un grafittero famoso.

Ana Rufián Herrerías
4ESO A
28.04.14

ELS INVISIBLES (1)

REFLEXIÓ:

La dona que es veu a la fotografia té un estatus social baix perquè es passa els dies demanant diners o alguna cosa per menjar pels diversos carrers de Terrassa. En aquest cas, la trobem asseguda sobre una manta per evitar el contacte amb el sòl fred. La gent, en canvi, passa per davant seu sense, ni tan sols, mirar-la. En certa manera és comprensible, ja que aquesta dona no és la única que demana diners pels carrers de la ciutat. Tot i això, es veuen algunes monedes dins del seu got. En aquesta situació ens podem fer mil preguntes diferents. Per què aquesta dona està demanant caritat pel carrer? Com a arribat al punt de demanar diners als vianants? Té una família a mantenir? Quin ha sigut el seu passat? Quin pot ser el seu futur? Cap persona hauria de passar per aquesta situació per culpa d’un Estat que només es preocupa pel consumisme i provoca que tothom pensi en comprar i comprar sense tenir cap necessitat, simplement perquè estem rodejats de contaminació publicitària. L’Estat amb les reformes laborals i amb les retallades ha portat a moltes persones a la pobresa. No és moral que un Estat faci el que està fent actualment perquè això vol dir que només l’interessa aplicar una economia crematística, és a dir, aprofitar-se dels ciutadans per aconseguir diners. Els responsables d’aquesta situació estan definits en un dels principis d’Aristòtil: l'acumulació de diners per diners és una activitat contra natura que deshumanitza a aquells que es dediquen a aquest fet. Per tant, és just que els ciutadans pobres ens haguem d’ajudar entre nosaltres aplicant la moralitat? Abans de la crisis econòmica que estem travessant, no hi havia una diferència tant dràstica en les diverses classes socials. En canvi, avui en dia podem veure com aquesta diferència tant gran ha augmentat fins al punt de crear la classificació entre pobres i rics. Aquesta situació es va patir ja fa bastants anys, com quan només podien estudiar les persones que tenien un poder adquisitiu alt. Ara, és frustrant veure com la història es torna a repetir.

L’Estat hauria de regir-se pel principi de la màxima felicitat per al màxim nombre de gent. Perquè l’Estat canviï ha de posar en pràctica la moralitat perquè, com deia Aristòtil, l’experiència és prudència i és el terme mig entre un extrem i un altre. Potser l’Estat ha seguit el pensament de Kant que les persones podem escollir tant els mitjans com els fins. Així, l’Estat ha escollit conscientment i voluntàriament el fet de fer les reformes que només beneficien als poderosos. D’aquesta manera són responsables de la nostra situació actual. La solidaritat de la ciutadania fa pensar en la raó i la voluntat, la voluntat d’ajudar i de treballar i de tenir unes intencions. ¿Els polítics que formen el sector polític del país han adquirit les propietats de ser egoistes? O és per què l’home és dolent per naturalesa? ‘L’home és un llop per a l’home’ com va dir Plauto i com va popularitzar Thomas Hobbes. Es pot aplicar en aquest país? Potser en la ciutadania no. Però si algunes persones veuen pel carrer a una persona com la dona de la fotografia i passen d’ella, podem parlar de persones immorals? Sempre podem pensar que les persones entenen la situació però no tenen diners com per poder col·laborar a l’alimentació d’algú. En canvi, d’altres persones tenen tanta riquesa que a vegades no saben què fer amb ella. És immoral tenir tant i no donar? O és un sacrifici i esforços durant anys amb recompensa?

Com a conclusió, si el Govern tingués una moralitat i una responsabilitat, es podrien ajudar a moltíssimes persones en aquesta situació. Ningú es mereix viure d’aquesta forma sobretot pensant que hi ha persones amb tanta riquesa que no saben què fer amb ella. Màxima felicitat per al màxim de gent? La situació actual té uns responsables, els polítics. Amb les seves accions han imposat el nostre destí. Lliure arbitri? Un futur on potser ens haurem de veure en aquesta situació? Pagar les conseqüències d’una irresponsabilitat? Mill deia que l’economia política liberal defensa la distribució més justa de la riquesa derivada de la cooperació social. Si s’apliqués aquesta regla, el país no tindria massa pobresa. Per una altra part, hi ha les persones que posseeixen més riquesa i que no col·laboren amb la gent que, en aquests moments, ho està passant més malament. On queda l’empatia de la gent rica davant la societat actual? Ells ja han assumit el fi de la felicitat? Tot i això, si la gent que econòmicament no pot ajudar a la gent menys afortunada i per la part del govern tampoc arriba cap solució, com podrem arribar al benestar comú? Una qüestió que cada dia afrontem amb duresa.


AUTORS DE LA FOTOGRAFIA :

Yaiza Cuenca, Sandra Mercadé, Gemma Mondéjar i Andrea Paz

1r Batxillerat C

INS de Terrassa

Lloc: C// Rambla d’Egara,386 (08221) : Terrassa


Autors del text:

Yaiza Cuenca, Sandra Mercadé, Gemma Mondéjar i Andrea Paz

1r Batxillerat C

INS de Terrassa

Tots junts podem parar la sida

Aquesta és la reproducció del grafit de Keith Haring (1958-1990) titulat "Todos juntos podemos parar el sida". L'artista nord-americà el va pintar l'any 1989 a la plaça de Salvador Seguí de Barcelona. El 1992, amb motiu dels JJOO de Barcelona, es va enderrocar l'edifici que el sustentava. L'ajuntament de Barcelona i la MACBA n'han fet aquesta reproducció el 2014 a la plaça Joan Coromines de  Barcelona. Keith va morir als 31 anys degut a la malaltia de la sida.

 

Aquest grafit promou la prevenció de la sida, tota l'obra està feta en color vermell ja que és el color simbòlic de la malaltia. La sida és representada amb forma de serp que va atrapant a tot tipus de persones.  Es pot observar com unes persones, que formen unes tisores,  tallen la serp i per tant controlen la malaltia. Al mural veiem com tres persones estan marcades amb una creu al pit que simbolitza la malaltia. Tanmateix adverteix de la marginació social que poden arribar a patir molts afectats per la malaltia.

 

Aquesta obra, tant en l'època en que va ser realitzada com avui en dia, ens fa reflexionar sobre l'empatia que hem de tenir cap a la gent que pateix el virus de la sida. Ens fa veure que no hem de marginar a les persones que tenen sida, ni relacionar la malaltia amb els homosexuals ni amb els drogoaddictes, tots estem subjectes a poder patir aquesta cruel malaltia, des d'adults fins a nens que neixen ja amb el virus. Keith volia conscienciar a la població que la sida pot ser patida per qualsevol persona, i que ens hem d'unir tots per poder combatre-la. Gràcies a aquesta unió en l'actualitat en el nostre país hi ha uns tractaments molt eficaços per poder conviure amb el virus VIH.

Autors: Pau Catalán,Pablo Olmo,Sergi Ortega i Marc Vázquez.
               1r Batxillerat A. IES Terrassa.

 

 

 

 

 

 

Pau al ciment

Aquesta és la foto d’un graffiti de l’artista urbà conegut com Banksy, de Bristol, que utilitza els grafittis per protestar sobre temes polítics o econòmics.

L’estil de Banksy té molts colors foscos que donen una sensació “confortable” per reflexiona sobre certs temes. En aquest cas, Banksy reivindica la pau des de l’exèrcit, ja que es veuen dos soldats armats pintant el símbol de la pau amb pintura vermella en una paret.

 

Autora: Aina Torrents. 4 ESO.  IES Terrassa.

PENSAMENTS DE CIMENT

Aquest és un Graffiti del reconegut autor brasiler Eduardo Kobra. Artista famós pels seus murals amb efecte 3D i amb molts colors llampecs que trenquen la paleta de color grisenc de les ciutats i també la monotonia mental. En aquest cas, l'artista urbà fa una peculiar  versió de la foto d' Albert Eisenstaedt, que celebrava la fi de la Segona Guerra Mundial al 1945. Aquell retrat, en blanc i negre,  de la parella fent-se un petó il·lustrava un desig de començar una nova etapa per a les societats involucrades en la Segona Guerra Mundial, molt maltractades per un conflicte molt sagnant, amb l'esperança de construir un món millor que no tornés a caure en els errors d'un passat traumàtic. Avui, en un món sense brúixola, ple de desigualtats i patint una crisi de lideratge polític i ètic, amb una ruptura social i progressiva pèrdua de l'estat de benestar , la fotografia de la parella de Times Square, en mans de l'artista urbà Kobra, ens fa reflexionar sobre la necessitat d'una nova il·lusió; de cercar un nou relat que arrossegui a la societat a la construcció d'un món millor, un nou cosmos. L'autor brasiler amb la seva trajectòria mundial eleva el graffiti a expressió genuïna d'art i provoca un espai urbà per a la reflexió i l'optimisme, com és el cas d'aquest mural.