Aquest mural es pot trobar a Terrassa
(al carrer Topete). Està realitzat per un artista anònim, encara que pel seu
disseny -figures i colors - recorda l’artista i activista social nord-americà
Keith Haring[i].
Respecte a la seva forma, el grafit[ii]
destaca en el fons blanc de la paret i per extensió trenca les tonalitats
grises de la ciutat, donant un toc d’optimisme i de diversitat a primer cop
d'ull. El dibuix mostra unes figures humanes unides entre elles però cada
figura és diferent respecte a les altres. Malgrat que és una obra d’art lliure
i urbà, la qual cosa representa per si mateixa una expressió lliure i
alternativa no sotmesa a cap tipus de censura, es pot apreciar alguns desperfectes
causats pel factor humà. És a dir, algú ha pintat a sobre, la qual cosa és
paradoxal: alguns d'aquells que defensen l'expressió lliure no són capaços de
respectar la d'altres i imposen la seva pintant a sobre.
Respecte al contingut, d’una banda, en aquest grafit veiem un missatge de complexitat cultural que es presenta no sols perquè les figures mantenen posicions diverses, sinó perquè també tenen diferents interiors. Així doncs es podria pensar que il·lustra la idea que tots els humans som iguals i alhora diferents. D’altra banda també es pot entendre com la “dialèctica entre el jo i el tu”, és a dir, la necessitat de l’altre per arribar a ser tu mateix, la qual cosa ens situa en una situació d’igualtat i de diferència al mateix temps. Un tercer aspecte a remarcar és que sembla un rebuig de l'etnocentrisme: nega fal·làcies científiques com l'assignació d'etiquetes positives i negatives a races o cultures; o fal·làcies morals que jutgen la bondat i la maldat dels subjectes en funció del color de la pell o d'altres trets físics. D’aquesta manera sembla defensar el relativisme cultural en el sentit que no hi ha "bones" i "dolentes" sinó que totes les cultures són úniques.
Per últim, destacar el tipus d'unió que
apareix al dibuix perquè alguns membres de la cadena humana adopten posicions
pràcticament impossibles, però tot i això segueixen units. Sembla una crida a
la solidaritat en oposició a l'individualisme promogut per la ideologia
neoliberal del nostre temps, un recordatori que la unió fa la força. I això ens
porta a la cita del lexicògraf i poeta anglès Samuel Johnson (1709-1784) “On no
hi ha l’esperança, no hi pot haver l’esforç”, ja que les figures, amb aquestes
piruetes, mostren l’esforç amb el qual pretenen arribar més enllà, com una
finestra oberta al futur.
Com a conclusió, aquest grafit ens
mostra la diversitat de totes les formes i models possibles units com un
arxipèlag d’illes, és a dir, són un conjunt unit pel què els diferencia. En les
illes el què les uneix i diferencia és el mar; en el cas de les persones són
les formes de vida, els valors i les diferencies culturals.
“Con
la luz, con el aire, con los seres
Vivir
es convivir en compañía.
Placer,
dolor: yo soy porque tú eres”.
Jorge Guillén
Aire nuestro III,
Homenaje
[i] Artista i activista social nord-americà
(1958-1990), els treballs del qual responien a la cultura del carrer a la Nova
York dels anys 80.
[ii] Un grafit és un
missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment
emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants,
com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta
política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi
ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en
el cas de les firmes pintades de forma repetida. www.wikipedia.org/wiki/Grafit_(art) [Consulta: 27 d'abril, 2014]
No hay comentarios:
Publicar un comentario